El Cadí la Seu cau a semifinals de la Lliga plantant cara a tot un Girona

El Cadí la Seu va acomiadar ahir a la nit una temporada històrica i extraordinària en què ha batut rècords, al participar per primera vegada en la Copa de la Reina, a l’arribar a les semifinals, i al traure bitllet per disputar la pròxima campanya l’Eurocup. Ahir va perdre de forma cruel el segon partit de l’eliminatòria del play-off de semifinals pel títol amb el potent Girona (73-74), desaprofitant la possibilitat de forçar un tercer partit de desempat al fallar Yurena Díaz dos tirs lliures amb el cronòmetre a zero. Només un encert, almenys, hauria donat a les urgellenques la possibilitat de jugar una pròrroga d’un duel amb alternances en el marcador, però en el qual mai no va perdre la cara l’equip de Bernat Canut i en què va arribar a amassar un màxim avantatge de 12 punts al segon quart (29-17).

Una vegada més, el Palau d’Esports de la capital de l’Alt Urgell va respondre a la crida de l’equip, que li ha ofert una temporada espectacular. L’afició, orgullosa de l’esforç de les jugadores, va empènyer en tot moment l’equip, que va ser capaç, entre altres èxits, de derrotar el mateix Girona durant la fase regular de la Lliga.

El partit va començar amb un equip gironí molt més encertat i endollat. Els primers minuts van reflectir en el marcador petits avantatges a favor de les visitants, dirigit de forma intel·ligent per les veteranes Laia Palau i Núria Martínez. Però a poc a poc les de Bernat Canut van anar assentant-se i a falta de poc més d’un minut per finalitzar el primer quart, ja es posaven davant (16-14), resultat amb què acabaria el parcial.

L’equip de la capital de l’Alt Urgell se sentia cada vegada millor a la pista amb uns minuts espectaculars de la joveníssima Irati Etxarri agafant responsabilitat. Així, a falta de poc més de cinc minuts per arribar al descans les locals aconseguien la màxima diferència a favor (29-17).

El Girona, tanmateix, va recórrer a les americanes Hampton i Williams, de vegades amb segones opcions de tir, i va aconseguir arribar al descans només cinc punts avall (39-34).

Com havia passat a l’inici del partit, el Cadí va veure com el rival intentava posar-se davant en el marcador a la represa. Però va ser efímer el 45-48 a falta de 6 minuts. Les urgellenques no només van igualar l’electrònic 54-54, sinó que es van plantar en l’últim quart amb avantatge (60-56).

L’últim parcial va tenir de tot. Emoció, incertesa, esperança per al Cadí i decisions arbitrals molt discutides. Les de Bernat Canut van donar el cop primer amb un 65-58 a falta de 7’07” que demostrava la gran competitivitat que ha exhibit aquest equip durant tota la temporada. Però el Girona no volia un tercer partit i a falta de 2’16” es va col·locar amb un inquietant 71-74 que va obligar Bernat Canut a sol·licitar temps mort. El marcador no es movia i a falta de 10 segons l’electrònic seguia mostrant el 71-74, amb el qual el tècnic del Cadí tornava a reunir les jugadores.

I a partir d’aleshores es va desfermar la bogeria i el Cadí va vorejar la proesa de forçar un tercer partit. Primer va ser Irati Etxarri la que va anotar dos tirs lliures després d’una falta antiesportiva de Núria Martínez (73-74) i a continuació després de servir de banda el Cadí era Yurena Díaz, sempre valenta, la que rebia falta entrant a cistella. La canària, amb el cronòmetre a zero, tenia a les mans la possibilitat de vèncer el partit o si més no forçar la pròrroga. Però llavors li va tremolar la mà a la valenta jugadora, que no va poder anotar cap dels dos tirs lliures.

Les jugadores del Girona explotaven d’alegria a la pista i les del Cadí la Seu rebien l’ovació més gran que es recorda al Palau d’Esports.

El públic, dret, va agrair entre llàgrimes la gran temporada de les jugadores, que molts minuts després de finalitzar l’enfrontament encara veien com les grades continuaven plenes. Un deu per a equip i afició.