Un Lleida pragmàtic i sense jugar bé tira d'ofici a Conca i guanya amb dos gols d'estratègia l'enèsima final

Amb pragmatisme, sense gaire brillantor, però amb eficàcia, el Lleida va superar la segona de les quatre finals –la primera va ser davant del Peralada– i va sumar la segona victòria consecutiva a La Fuensanta de Cuenca (1-2), cosa que li permet mantenir viu el somni de play-off encara que continuï sense dependre de si mateix. En qualsevol cas, i a l’espera de les dos últimes finals davant del Barça B i les Balears, els de Joan Carles Oliva es col·loquen a dos punts del Cornellà, que ocupa la quarta plaça, i a l’espera del que faci avui l’Espanyol B. El Lleida transmet la sensació d’haver-se posat les piles i prioritza la victòria abans que el bon joc –no té més opcions– i aquesta vegada va saber treure profit de les debilitats d’un Conquense, amb l’aigua fins al coll, i que va confirmar, malgrat l’incondicional suport de l’afició, escassa però sorollosa, per què està on està. Els d’Oliva van superar la síndrome de jugar contra els equips en zona descens, va demostrar aquesta vegada enteresa al no ensorrar-se davant d’una adversitat com va ser encaixar un gol matiner amb un penal transformat per Jorge al minut 7 de partit. El Lleida, que ahir va utilitzar de nou l’efectiu 4-2-3-1 que tan bon resultat li va donar amb el Peralada, va repetir alineació amb l’únic canvi de Juanto Ortuño pel lesionat Pedro Martín. Al darrere va tornar a ser eficaç, amb un valent Víctor Vidal que mostra una desimboltura inusual en les sortides, i un magnífic Álex Felip que fa millorar Albístegui i dóna equilibri a un inestable centre del camp en les anteriors jornades.

Amb l’1-0 en contra, el Lleida no es va apressar i va buscar treure profit d’una cosa que tenia fins ara oblidada: les jugades d’estratègia. Així va arribar l’empat en una falta lateral que Felip va penjar a l’àrea i entre Juanto, que va entrar a la rematada, i el porter local, que no hi va arribar, la pilota va acabar al fons de la porteria blanca. Un cop del qual el Conquense ja no es va reposar malgrat que Gerica (41’) va tenir el gol a l’abast però la rematada va sortir lleugerament desviada.

El Lleida, a més, va tenir la sort de cara, al marcar als primers compassos de la represa. Un córner, novament botat per Felip, va permetre a Albístegui marcar l’1-2 i posar en franquícia un Lleida, malgrat la insistent constància dels locals, tan insistent com ineficaç, fins que va arribar la jugada clau del duel. Al minut final de l’afegit i en l’única vacil·lació de la defensa lleidatana, la pilota va arribar a Nova, afegit a l’atac, però la rematada, a porta buida, va acabar fora, per a alleujament i satisfacció dels d’Oliva. Va ser la constatació que s’havia superat la prova i que el somni

encara

segueix viu malgrat que queden dos finals més (i que fallin els altres) davant de Barça B i al feu del campió Atlètic Balears a Son Malferit.