Gran d'Europa

El Llista va exercir el paper de favorit i es va endur per segon any consecutiu la Copa CERS, ara WS Europe Cup, al guanyar amb autoritat el Sarzana italià per 6-3 en una final disputada en un Onze de Setembre ple de gom a gom i entregat als seus herois. El Llista encadena així el segon títol d’aquesta competició i iguala d’aquesta manera el Novara italià (1992 i 1993), el Reus (2003 i 2004) i el Barcelos (2016 i 2017).

El Lleida Llista va arrancar igual que la vigília davant del Voltregà, amb una gran intensitat. Ja als 30 segons va gaudir de la primera clara ocasió a les mans de Maxi Oruste, després d’una passada de Roberto Di Benedetto que el porter italiana va desbaratar. Els llistats van seguir posant setge a la porteria transalpina i Corona, que va ser clau a la classificació del seu equip davant del Valdagno, va salvar el gol en sengles tirs de Cañellas i un altre de Roberto.

Els llistats es van mostrar infal·libles en les faltes directes, anotades 2 per Oruste i una per Roberto

El Sarzana no es va quedar enrere i va avisar de la mà de la seua estrella, Danilo Rampulla. El futur jugador del Benfica la va tenir en una jugada personal que va aturar Lluís Tomàs, que també es va lluir en un contraatac culminat per Rossi. En ple intercanvi de cops, una infantil falta de Rampulla, que va fer la traveta a Roberto quan aquest iniciava la contra des de la seua porteria, li va costar l’exclusió i una falta directa que Oruste va transformar magistralment (1-0). El gol va deixar una mica grogui el Sarzana, que sense temps per recuperar-se de la clatellada en va rebre un segon, ara de Roberto Di Benedetto. El francès va recuperar una bola després d’un error defensiu dels italians i es va plantar sol davant de Corona, que va batre per la seua dreta (2-0). En poc més d’un minut el Llista s’havia decantat la final a favor de forma insultant. El temps mort d’Alessandro Bertolucci va apaivagar el joc i la intensitat va baixar. Els italians van passar a defensar en rombe i els llistats van començar a passar-ho malament, i van cometre molts errors no forçats que provocaven ràpides contres. En una d’aquestes, Rampulla va estar a punt de marcar, però Lluís ho va evitar. Folguera va haver d’aturar el duel per alliçonar els seus, però el guió no va variar i el Sarzana es va mostrar més incisiu. Rossi va tornar a posar a prova el porter de Tremp i Creus i Bruno Di Benedetto, en una doble ocasió, van fer el mateix amb Corona.

Va ser el preludi del gol italià, que va arribar, com no podia ser de cap altra manera, en una acció individual de Rampulla, que va guanyar la partida a Bruno i regirant-se d’esquena va batre Lluís Tomàs amb l’ajuda del pal. El gol semblava que deixava un pèl tocat el Llista, que va resistir per arribar al descans amb avantatge (2-1). A la represa es va repetir la història de la semifinal davant del Voltregà. El Llista va sortir molt endollat i als tres minuts tornava a batre Corona, ara per mediació de Bruno, després d’una perfecta assistència de Creus (3-1). Al mateix minut, el francès va estar a prop del quart en dos ocasions, però del possible 4-1 es va passar al 3-2. Borsi, que havia avisat segons abans, va marcar des de lluny. El Llista va recuperar aire gràcies a una altra falta directa, a l’arribar els italians a la desena. Roberto Di Benedetto va enganyar per complet Corona i va tornar a posar els seus amb avantatge de dos gols (m.35). Un minut més tard va arribar una de les jugades claus, quan Rampulla, determinant en la remuntada de l’equip davant del Valdagno, va fallar una falta directa i tot seguit va arribar el cinquè gol llistat, anotat per Xixi Creus. Roberto va ser el més llest de la classe i va servir ràpid una falta perquè el reusenc fes pujar el 5-2. Semblava que la final es tenyia de blau i blanc, però el Sarzana no es va rendir i va retallar diferències gràcies a Ipinazar, que va transformar una falta directa (5-3). Quedaven encara 5 minuts i el Llista ja tenia ben apresa la lliçó del que li va succeir l’any passat, quan el Breganze li va remuntar un 3-0 a semifinals, tot i que al final va aconseguir el pas.

Els llistats van tenir un parell d’accions per sentenciar, especialment un tret de Roberto que va sortir vorejant el travesser, però el Sarzana també va tenir la seua per ficar més pressió. Va ser Maxi Oruste, al transformar una altra falta directa a 4 minuts per al final, el que va situar el 6-3 que liquidava el duel i permetia a l’afició i als jugadors celebrar la segona corona continental consecutiva. Una altra gesta per a la història.