Un altre fracàs

El Barcelona es va acomiadar de la temporada amb un nou fracàs, al perdre per 1-2 amb el València a la final de la Copa del Rei, disputada ahir al Benito Villamarín. Amb la ferida d’Anfield encara oberta i Ernesto Valverde assenyalat com un dels responsables d’aquest fracàs europeu, la final de la Copa es presentava com una oportunitat balsàmica per tancar el curs amb un doblet que hauria calmat les aigües. Però l’equip es va estavellar de nou, va deixar escapar la possibilitat de fer història guanyant la Copa per cinquena vegada consecutiva i Valverde va tornar a quedar en evidència, i va despertar de nou dubtes sobre la seua idoneïtat per seguir al capdavant de l’equip. El València, amb el triomf per 1-2, va tocar de nou la glòria amb un títol onze anys després, com a fermall d’or al centenari. És el vuitè títol de Copa per a l’equip valencià.

Un gol del francès Kevin Gameiro, als 21 minuts, i un altre de Rodrigo Moreno, al 33, van posar davant al descans els valencianistes, que van demostrar una gran efectivitat amb el seu clàssic joc de sortir ràpid a la contra amb un Barça apagat i inofensiu al primer temps i que va reaccionar tard, amb la qual cosa només va poder escurçar distàncies al 73 per mitjà de Leo Messi, el seu millor home, una vegada més, però sense tenir els complements que necessita un crac. Arribaven al Villamarín dos equips amb estats d’ànim a priori dispars: el Barça, un clàssic de la competició i rei absolut, aquesta vegada ferit i amb l’obligació de rescabalar-se de la dolorosa eliminació a la Champions a Liverpool (4-0); i un València crescut, que va acabar quart a la Lliga i amb fam de títols. Ernesto Valverde, qüestionat pel daltabaix a Anfield, va recuperar els seus tocats: el lusità Semedo i els brasilers Philippe Coutinho i Arthur Melo, els tres titulars. Marcelino va deixar a la banqueta el gal Kondogbia, que acaba de sortir d’una lesió. El duel va començar com es preveia, amb molta intensitat i amb el Barcelona com a absolut amo de la pilota, encara que sense trobar les vies per superar l’ordenat replegament del València, que ho va apostar tot, o gairebé tot, a sortir ràpid a la contra. I els valencianistes, molt fiables darrere davant dels intents ofensius blaugrana, sempre sense èxit, van gaudir aviat de la primera opció. Va ser als 5 minuts, quan la bimba va arribar a Rodrigo Moreno després d’un error de Lenglet, va driblar l’holandès Cillessen i el seu tret el va treure sota els pals Gerard Piqué. Amb Leo Messi baixant molt al mig i amb llibertat de moviments per provar de fer mal al rival, però sense recompensa, el Barça va seguir a la recerca del gol, però sense profunditat ni claredat d’idees. Així, tocava i tocava per trobar forats, tot i que sense la verticalitat ni la contundència necessàries. El València, encara que dominat territorialment, no va tenir dificultats davant d’un Barcelona inofensiu –la seua primera rematada va ser al minut 18 per mitjà de Messi– i la perseverança li va donar fruits tres minuts després. Va ser en un ràpid atac de Gayà per l’esquerra, als 21 minuts, la passada la va rebre a la frontal Gameiro, molt sol, fins al punt que el francès es va acomodar sense problemes la pilota i va afusellar d’un fort xut Jasper Cillessen. Tot just deu minuts després, al 33, Rodrigo Moreno va assestar un nou cop al perdut equip de Valverde amb el 0-2. Només Messi, de nou, va buscar el gol amb dos trets que va aturar Jaume. A la represa, Valverde va moure la banqueta amb l’entrada de Malcom per Semedo i d’Arturo Vidal per Arthur. El Barcelona no tenia més remei que pressionar, i ho va fer amb claredat el primer quart d’hora, amb Messi més incisiu.

L’astre argentí va demostrar aviat que li feia mal el 0-2, ho va intentar botant una falta a la frontal que va desviar a córner la barrera i després, al 56, va enviar una pilota al pal. El Barça no es rendia. Amb Messi com a guia, van seguir el setge i, després d’avisar Piqué amb un tir que va sortir fora a passada de Malcom, Messi va aconseguir l’1-2 a 17 minuts del final al reblar una pilota que, rematada de cap per Lenglet, va picar en un pal. El Barça veia factible la pròrroga i la va buscar per tots els mitjans, fins i tot amb Piqué de davanter centre, amb perilloses incursions de Malcom i amb Messi multiplicant-se, però el València es va defensar amb dents i ungles, va poder matar el partit en diverses contres que va fallar Guedes i va assaborir un nou títol onze anys després de l’últim.