Jordi 'Xixi' Creus, l'heroi de la CERS es retira

❘ “Aquesta és la meua última temporada. Toca penjar els patins.” Amb aquestes paraules anunciava ahir la seua retirada Jordi Xixi Creus, un nom que quedarà per sempre lligat a la història del Lleida Llista al ser, entre altres fites, l’autor del penal que va donar la primera Copa CERS del club. Si fa una setmana era el blaugrana Marc Gual qui anunciava la retirada, ahir li va tocar el torn a un altre dels grans de l’hoquei sobre patins estatal. El reusenc, de 37 anys, jugarà aquest dissabte el seu últim partit a l’elit, on ha estat durant vint temporades i, per avatars del destí, ho farà davant d’un dels seus exequips, el Vendrell, d’on va sortir per la porta del darrere (no el van renovar malgrat haver-hi un acord) i que ara podria enviar a l’OK Lliga Plata.

En el centre de la pista de l’Onze de Setembre, envoltat dels seus companys, tècnics i directius del club i acompanyat pels seus pares, Maria Dolors i Josep Maria, Xixi Creus va donar a conèixer una decisió “molt meditada, molt pensada”. “Crec que ha arribat l’hora. Ho havia de fer així, perquè així ho sento. Després de guanyar l’última Copa CERS ja vaig dir que fins aquí ha de ser, i crec que és el millor moment per deixar-ho. Potser el cos em demanava seguir, però el cap em deia que havia de parar, i de vegades s’ha d’utilitzar el sentit comú. L’ideal era penjar els patins”, va explicar el llistat, que va agrair el suport rebut en els seus anteriors clubs, Tenerife, Igualada, Vilanova i Vendrell, amb especial èmfasi en el president del club canari, Federico Almenar, “perquè sense ell ara no estaria aquí”, va puntualitzar. Va destacar també Enric Duch i Albert Folguera, “que quan semblava que la meua vida esportiva s’acabava, em van donar una pròrroga, que han estat dos anys que sabia que podien ser bons, però les expectatives s’han superat”, va dir el reusenc, que va qualificar els seus companys d’amics. “És un tòpic dir que som una família, però és que aquí ha estat realment així. D’aquí no m’emporto companys, sinó amics de veritat que seran per sempre”, va indicar. No van faltar paraules per a la seua parella i, especialment, per als seus pares. “Des que tinc quatre anys fins avui m’han seguit per tot arreu, m’han aguantat els mals moments, que han estat molts, però han sabut viure i disfrutar dels bons moments i mai els ho podré agrair prou”, va assenyalar. Folguera, per la seua part, va destacar el seu caràcter. “En la pista és un torracollons, un guanyador nat, un inconformista, aportava un caràcter que a tots ens donava un plus”, va dir el tècnic, mentre que el president, Enric Duch, va reconèixer que “m’ha ensenyat moltes coses i, a part del pla professional, m’emporto el Xixi persona”.