Nadal conquereix el seu dotzè Roland Garros

L’espanyol Rafael Nadal va conquerir aquest diumenge el seu dotzè títol de Roland Garros, en derrotar l’austríac Dominic Thiem, per 6-3, 5-7, 6-1 i 6-1, i es va convertir així en el jugador que més vegades ha repetit triomf en un mateix Grand Eslam.

Quinze anys després de la seua primera victòria sobre la terra batuda de París, Nadal va necessitar tres hores i 1 minut per escriure una nova pàgina de la seua llegendària història.

Amb aquest triomf, l’espanyol supera l’australiana Margaret Court, que havia guanyat onze vegades l’Abierto d’Austràlia entre 1960 i 1973.

Acabats de complir els 33 anys, Nadal suma ja 18 títols de Grand Slam, dos menys que el suís Roger Federer, l’home rècord en aquest apartat, tres més que el serbi Novak Djokovic, tercer en la cursa dels grans.

"És increïble, no puc explicar les meues sensacions. Ja era un somni jugar la primera vegada aquí el 2005, no podia imaginar-me que el 2019 tornaria a estar aquí", va afirmar des de la pista Nadal.

L’espanyol va conquerir la seua dotzena Copa dels Mosqueters davant de Thiem, el mateix rival de l’any passat, el tennista que tots descriuen com el seu hereu pel bé que es mou sobre la terra batuda.

"Estic convençut que té opcions de guanyar aquí algun dia, té el potencial i l’ambició d’aconseguir-ho", va assegurar Nadal.

Si l’any passat no va aconseguir arrencar-li un set, en aquesta ocasió l’austríac va demostrar que ha fet un pas més per atansar-se al rei de la terra i es va apuntar una mànega. El seu tennis ha cobrat pes i solidesa, com va demostrar en semifinals en vèncer un Djokovic que llueix el número 1 del món.

Però Thiem encara està lluny d’un Nadal que sobre la pista central de París cobra una dimensió gairebé mística. El seu tennis és sublim, controla tots els elements del joc i, com va demostrar en semifinals contra Federer, és capaç de domesticar fins a un vendaval.

Nadal ha deixat la seua empremta en tres lustres d’aquest torneig, on només ha perdut 2 vegades i ha guanyat 93 partits. Sobre l’ocre parisenc, l’espanyol va amargar Federer, va aturar les escomeses de Djokovic i ara sembla frenar l’ambició de Thiem. El seu regne no coneix rival.

Cert que Thiem va afrontar el duel amb més fatiga, obligat a jugar quatre dies seguits per les inclemències del temps que va respectar Nadal. Però això, per si sol, no explica la seua segona derrota a la final contra l’espanyol.

Com l’any passat, Thiem va entrar amb empenta, desitjós de tractar de tu a tu l’amo del lloc. De la seua raqueta sortia dinamita, resposta per la pólvora de l’espanyol, el que es va plasmar en una primera mànega intensa i lúcida. Nivell de deu, dos titans amb armes diferents, cada un posant sobre la sorra els seus millors arguments.

Fidel aprenent del seu mestre, l’austríac va semblar Nadal per moments. Tornava aquestes boles que normalment serveixen per guanyar un punt i que, remeses a l’altre costat de la pista, es converteixen en regals enverinats, perquè a ningú no li agrada haver de guanyar-se dos vegades el que ha costat tant aconseguir-ne una.

Així, assentat en un revés de seda, d’aquests d’una mà que tant oxigen donen, Thiem es va convertir en un mur davant del qual la pólvora de Nadal semblava molla.

Quant podia durar el festival de l’austríac? Es va col·locar amb avantatge 3-2 i sacada, mentre la Philippe Chatrier començava a llepar-se pensant que a la fi tindria una final disputada.

Però Nadal no va tardar a reaccionar, amb boles més profundes va recobrar la iniciativa del partit, va recuperar el servei i amb una sèrie de quatre jocs seguits guanyats va col·locar la contesa del seu costat.

Què cal fer per guanyar a aquest monstre?, s’havia de preguntar el pupil de Nicolás Massu, que acabava de desplegar un gran tennis i es veia ja amb l’aigua fins al coll.

Davant d’una grada dividida entre els qui volien veure créixer encara més el mite i els que demanaven a crits el traspàs de poders, Thiem va variar l’estratègia. Punts més curts que van sostenir empenta de l’espanyol en un segon set més calmat.

Nadal va baixar el pistó i es va veure sorprès en el dotzè, en el qual va cedir el servei i el set. El primer que li arrabassava Thiem en quatre duels a París. El primer que perdia l’espanyol en una final a Roland Garros des de 2014.

Disgust majúscul en el balear, que va saltar com un nen a qui han tret el seu joguet favorit. Resultat, 16 punts a un, dos ruptures de servei i 4-0. Mastegot en la moral de Thiem que va haver de pensar que és millor no molestar a la fera i que va cedir el set guanyant només set punts.

Així no és fàcil reenganxar-se, sobretot quan a l’altre costat no es nota ni una esquerda. Nadal veia ja, al costat de rod Laver, el mite del tennis australià, la copa que ha guanyat més que ningú i les seues ganes d’aixecar-la van ser en augment. Només faltava anar a recollir-la i l’espanyol va posar la directa.