Sílvia Puigarnau i Aleix Sierra, dos esportistes extrems lleidatans amb èxits internacionals en carreres i triatló de muntanya

Cada vegada són més els lleidatans que practiquen esports extrems portant el cos al límit. Sílvia Puigarnau, natural d’Agramunt de 32 anys, i Aleix Sierra, de Balaguer de 23, són dos exemples d’esportistes anònims que, tanmateix, competeixen al més alt nivell i ho fan, a més, amb èxit en les seues respectives disciplines de carreres i triatló de muntanya.

“Competir també és patir”, afirma convençuda Sílvia Puigarnau, un dels referents del trail running català que ve de guanyar la prova de 67 km de la Fred Olsen Tenerife Bluetrail batent el rècord de la prova amb 7 h. 24’32”. És només un dels molts èxits d’aquesta exjugadora d’handbol de l’Associació Lleidatana que va irrompre fa poc més de quatre anys en els trails i que el 2017 va ser desena a la general de la Copa del Món i subcampiona d’Espanya. Corre per al club Matxacuca de Santa Cristina d’Aro, amb el qual s’ha proclamat campiona d’Espanya de clubs. El club li costeja despeses i el 2017 també la va ajudar la Diputació, però aquest estiu “em gastaré uns 2.000 euros en diverses proves. Són les meues vacances”, diu.

L’Aleix ja porta gastats més de 3.000 € aquest any i la Sílvia se’n pagarà de la butxaca 2.000 aquest estiu

Ara es prepara per a l’Europeu d’Itàlia, al setembre, ja recuperada del citomegalovirus que li va impedir competir l’any passat. “Té efectes com la mononucleosi. Patia vertígens, marejos i febres, arribant a alterar el meu sistema hormonal. Va ser un any inútil”, es lamenta Puigarnau. Però la seua experiència esportiva, amb els seus bons i els seus mals moments, l’aprofita per fer reflexionar els seus alumnes de l’Inefc a Lleida i Amposta.

“L’esport és la meua passió i el binomi experiència-docència, la clau. En l’aspecte mental en totes les carreres al sortir sento que sóc inferior, que em cauran pals per tots els costats, encara que després no sigui així”, reconeix aquesta doctora en ciències de l’activitat física i l’esport per a qui la seua tesi doctoral va ser “la prova més llarga i dura que he hagut de fer i això que, a banda del trail running, practico altres esports com l’esquí de muntanya, l’esquí de fons, el ciclisme i l’alpinisme”.

Aleix Sierra, del club Pedala.cat de Balaguer, està causant sensació a nivell internacional en duatló i triatló. Ha debutat aquest any al circuit Xterra Europe, especialitat que fusiona les carreres de muntanya amb el triatló. En les dos primeres proves ha sigut quart a Portugal i catorzè a Itàlia, però cal matisar que era el seu debut a la categoria elit professional. Va entrar en aquest selecte grup després de proclamar-se al maig campió del món de triatló cros i l’any passat d’Europa de tots els grups d’edat, excepte els professionals.

“Fins i tot jo m’he sorprès del meu rendiment al ser el debut perquè l’XTerra Europe és comparable a un Mundial pel nivell d’atletes que hi ha”, explica aquest preparador físic, que va començar a practicar ciclisme de muntanya al Moto Club Segre. D’allà va passar al duatló i al triatló. “Faig el de muntanya perquè és més dur i més divertit, és el que m’agrada més”, assegura. L’XTerra és una exigent disciplina que combina les distàncies de 1.500 m en natació, 35 km en bicicleta de muntanya i 10 km corrent a peu acumulant alts desnivells en muntanya. La seua passió pel triatló no és barata. “Ja porto gastats uns 3.000 euros i esclar que m’agradaria anar al Mundial Xterra de Hawaii, però almenys enguany no podré”, conclou.