Aquests són els reptes de Molo a la banqueta del Lleida Esportiu

“L’objectiu el tinc molt clar, però no serà fàcil. Vull tornar a il·lusionar la ciutat, veure un Camp d’Esports orgullós d’aquest equip. Tornar a veure el que jo vaig veure en aquesta ciutat els quatre anys que vaig estar aquí.” Aquesta és la declaració d’intencions que va mostrar ahir Manuel Jesús Casas Molo (Almeria, 14-6-1985), conscient que la comunió entre grada i equip no és com quan ell jugava de blau, una etapa en què va disputar tres play-offs en quatre anys.

I això és també el que el club espera d’ell, com va explicar el director esportiu, Jordi Esteve, quan se li va preguntar per què han triat Molo, que arriba sense experiència a la banqueta. “Vam estar mirant diferents perfils, un era Molo i després de parlar amb ell vam valorar que era l’adequat. Coneix el club, la ciutat, la categoria, el Grup 3. I sap el que necessita l’equip. La seua etapa aquí va ser un èxit, està format, té aptituds, és un líder i transmet el que ell sent. Connectarà l’equip i l’afició. I la inexperiència se supera amb experiències”, va explicar.

Molo va agrair la confiança que han dipositat en ell el president Albert Esteve i Jordi Esteve. “Espero tornar-la-hi amb molt de treball, responsabilitat i amb resultats, que és el que importa en futbol”, i va reconèixer que en els últims dies les mostres d’ànim que ha rebut han estat aclaparadores. Va recordar que “en els tres anys que he estat lluny, tant en els èxits com en els fracassos, he rebut afecte des de Lleida. Tot això m’ha tornat a portar aquí. Us he trobat a faltar”, va afegir.

Sobre la seua retirada del futbol –tenia un any més de contracte al CD Ejido– va explicar que el seu genoll li ha donat molts problemes aquesta temporada passada. “Sempre penso que si no pots estar al 100%, no hi siguis. Amb tot el dolor del meu cor ho he deixat. I la idea de ser entrenador ve de lluny i la tenia molt madurada. Vinc il·lusionat, responsabilitzat i amb les idees molt clares.”

Sobre la seua sortida va admetre que “hi va haver moments de tensió, però per la meua part està tot arreglat. Si no, no seria aquí”, i ja va mostrar una idea del que espera de l’equip: “Cada partit ha d’afrontar-se com si fos l’últim.”

Va elogiar l’afició del Lleida perquè “dóna molt a canvi de molt poc”. I d’altra banda sap que el play-off és la meta: “La base és bona, ara cal treballar dur. El maig és molt lluny i cal arribar-hi partit a partit.” Va dir entendre els que dubten per la seua poca experiència, va afirmar que “en uns mesos estaran contents” i es va emocionar al recordar el play-off perdut a Sevilla: “Des d’aquell dia somio amb ascendir.”