La lleidatana Maria Cerdà es classifica per al Campionat d'Espanya després de dos anys de greus lesions al genoll

“Vaig arribar a pensar que hauria de deixar la competició, que no podria seguir, perquè tenia por a tornar a trencar-me”, confessa Maria Cerdà (Bellvís, 14-9-1998). Aquesta gimnasta lleidatana, que va ser medalla de bronze en el Campionat d’Espanya del 2014 i amb nombrosos èxits en competicions catalanes, estatals i internacionals, ha superat un llarg calvari de dos anys marcats per greus lesions i el cap de setmana passat es va classificar per al Campionat d’Espanya Individual i de Clubs, que se celebrarà del 4 al 7 de juliol a València. Ho va fer amb el Club Xelska de Palma de Mallorca, al qual es va incorporar el setembre del 2017. “Feia dos anys que no anava a un Campionat d’Espanya. Tornar a competir ja va ser una gran alegria per a mi després de tot el que he passat, així que imagina el que representa per a mi tornar a un torneig així”, explica. La Maria ja coneixia l’amargor de les lesions. El 2015 va patir una ruptura de lligaments creuats del genoll esquerre, del qual es va recuperar molt bé. Però el febrer del 2017, en una competició a Mallorca, va patir la mateixa lesió, però al genoll dret. Sis mesos de baixa, després de ser operada al març. Al setembre va començar a entrenar-se suau, “però no acabava de recuperar-me, tenia molèsties i al desembre em van tornar a obrir”, afegeix. “El lligament estava trencat una altra vegada, me’n van haver de posar un d’un donant i el febrer del 2018 tornava al quiròfan, per tercera vegada al mateix genoll. Aquesta vegada van ser 9 mesos de baixa”. El desembre del 2018 estava recuperada i al març va tornar a competir. Però encara que s’entrena 5 hores cada dia, explica que “no m’entreno com les altres, faig treballs adaptats per cuidar el genoll”, afegeix aquesta estudiant d’Educació Primària que ara torna a somriure.

Maribel Moncasí, més de 20 anys impulsant l’esport a Lleida La mare de Maria Cerdà, Maribel Moncasí (Terrassa, 4-3-1971), va estar als Jocs de Barcelona’92 com a jutge de gimnàstica esportiva. Gimnasta de nivell, un any abans, el 1991, va haver de retirar-se al patir una lesió com la de la seua filla, ruptura de lligaments creuats del genoll dret. Establerta a Bellvís des de fa més de 20 anys, ha impulsat aquest esport a Lleida, primer a través del Club Gimnàstic Bellvís i des de fa 5 anys al Club Gimnàstic FEDAC. Ha ajudat també a l’esport inclusiu i dos de les seues alumnes, Àngela Mora i Marta Jové, han sigut les primeres gimnastes amb discapacitat intel·lectual a participar a la Copa Catalana.