Màrquezfest

Els germans Màrquez van viure ahir la seua particular festa a Alemanya. Marc i Àlex van regnar a Sachsenring i van aconseguir dos victòries que els catapulten en el liderat de MotoGP i Moto2, respectivament. És el cinquè doblet que obtenen, el tercer d’aquest any després de conquerir el Gran Premi de França i el de Catalunya. A més el 2014 ja s’havien coronat alhora també a Montmeló i en el Gran Premi de França.

Marc no va tenir rival i va ampliar el marge de diferència amb el seu perseguidor, Andrea Dovizioso, a 58 punts, situant-se el de Cervera amb 185. A més, va aconseguir la seua desena victòria de deu de possibles en aquest circuit, arrabassant el rècord de més anys invicte en un mateix circuit al Giacomo Agostini, que va ser imbatible a Imatra (Finlàndia) des del 1965 fins al 1973. Àlex tampoc es va quedar enrere. Amb una estratègia perfecta, es va retrobar amb la victòria, la seua quarta de la temporada, i va recuperar, d’aquesta manera, el lloc capdavanter de Moto2.

Amb la desena victòria a Alemanya, Marc pren a l’italià el rècord de més anys invicte en un circuit

L’italià, desaparegut, no va passar del cinquè lloc i permet que la bretxa amb Marc sigui encara més gran

Marc va fallar a la sortida i el van superar fins a tres pilots, però abans que es completés el primer parcial de la primera volta ja estava al capdavant i encara que els seus perseguidors, Àlex Rins i Maverick Viñales, el van apretar, el lleidatà va començar a marcar el seu ritme personal, volta ràpida de carrera en la quarta i la cinquena voltes, aquesta última nou rècord del circuit. Allà va consolidar definitivament una escapada que el portaria directe, també, a la cinquena victòria de la temporada, que li permet marxar de vacances amb més de dos grans premis d’avantatge sobre el seu immediat perseguidor.

I allà es va acabar la cursa. Si es pot ressaltar res, va ser l’error d’Àlex Rins, que amb la segona posició més que consolidada, a tres segons de Marc però amb un sobre Viñales, va perdre l’adherència al tren davanter de la Suzuki i va haver de dir adéu a la carrera. Llavors, Viñales tenia darrere un incòmode Cal Crutchlow, però el britànic no va aguantar la pressió i el ritme i va llançar la tovallola per consolidar el seu segon podi de la temporada.

El balear Joan Mir es va quedar com a únic representant de Suzuki i va aguantar el tipus gairebé en tot moment, havent de conformar-se amb la setena plaça, davant de Valentino Rossi, al qual la vuitena posició li devia quedar molt curta, malgrat sortir onzè.

Dovizioso no va ser ni l’ombra del que sol ser, mai al llarg del cap de setmana va estar com per batallar amb Màrquez i, de fet, la renovació de Petrucci, el seu company d’equip, per una temporada més, li devia donar ales per doblegar in extremis el seu cap de files.

Abans que Marc es coronés en MotoGp ja ho havia fet el seu germà petit. L’estratègia d’Àlex va resultar perfecta i, amb paciència i sense cometre errors, es va adjudicar una victòria sòlida davant del sud-africà Brad Binder i l’alemany Marcel

Schrotter

. Àlex és una altra vegada líder, amb vuit punts més que Thomas Luthi, que va ser cinquè. I això que, com el seu germà, no va estar gaire encertat en el moment de la sortida. Schrotter va voler exercir d’amfitrió i es va posar al capdavant de la carrera, però en el tercer parcial de la segona volta va prendre la iniciativa Lecuona perseguit per Marini i ja amb Xavier Vierge i Àlex al rebuf. No va tardar gaire el de Cervera a posar-se segon i així intentar evitar que el valencià s’escapés en solitari. Al principi de la cinquena volta va intentar per primera vegada avançar-lo, una cosa que aconseguiria en la sisena per començar a marcar el ritme amb un grup capdavanter molt estirat. Lecuona no va donar el seu braç a tòrcer i en el desè gir va recuperar la primera plaça, però Àlex amb prou feines va tardar una volta a superar-lo de nou.

Allà va ser quan va protagonitzar un nou canvi de ritme per intentar obrir espai. A poc a poc, Àlex s’anava distanciant per guanyar la cursa i recuperar el liderat de Moto2. Una volta ràpida li va permetre ampliar la distància respecte als seus perseguidors fins a gairebé un segon i mig, que ratificava la seua estratègia d’escapar-se dècima a dècima.

D’altra banda, en Moto3, Lorenzo dalla Porta es va adjudicar la seua primera victòria de la temporada, al davant del gadità Marcos Ramírez i el valencià Arón Canet, que va ser tercer i va cedir, d’aquesta manera, el liderat de la categoria a l’italià.