El campió més precoç

Egan Bernal ha entrat de ple en la història del Tour. El colombià, de tan sols 22 anys, es va convertir ahir en el tercer guanyador més jove de la cursa i en el més precoç en els últims 110 anys. Al corredor de l’equip Ineos només el superen el francès Henri Cornet el 1904, amb 19 anys i 352 dies, i el luxemburguès François Faber el 1909, amb 22 anys i 187 dies. Bernal ho ha aconseguit amb 22 anys i 196 dies. A més, és el primer colombià que conquereix la carrera ciclista més prestigiosa del món. L’eufòria de tot Colòmbia pel primer mallot groc al Tour firmat pel seu nou heroi, Egan Bernal, es va traslladar als Camps Elisis de París, cap al tard, per saludar l’entrada d’un jove de 22 anys cridat a marcar una era en el ciclisme internacional.

Faltava un últim tràmit de 121 quilòmetres entre Rambouillet i París perquè Bernal pugés al podi a escoltar emocionat l’himne colombià. Després de poc més de tres hores de trajecte a tall d’homenatge, en què no van faltar els brindis amb xampany sobre la bicicleta, el campió del Tour es va despertar d’un somni real: s’havia convertit en el primer colombià i llatinoamericà a guanyar el Tour de França.

L’última etapa, una festa pels carrers de París, se la va adjudicar a l’esprint l’australià Caleb Ewan

A la festa final a París, on la cursa va passar al costat de l’Arc del Triomf, la Torre Eiffel i el Museu del Louvre, es va apuntar l’australià Caleb Ewan (Lotto Soudal), el “coet de butxaca”, que va firmar el triplet davant de l’holandès Dylan Groenewegem (Jumbo Visma) i l’italià Niccoló Bonifazio (Direct Energie). Una victòria que va acreditar Ewan com el millor esprinter del Tour 2019.

Bernal va ser el protagonista a la capital gal·la, enfilat a dalt de tot del podi acompanyat pel seu company gal·lès Geraint Thomas, el mateix que li dóna el testimoni com a guanyador del Tour, i que fa un any va viure la mateixa sensació en tan aquest escenari tan distingit. Un esglaó més avall, tercer, va gaudir del seu moment de glòria l’holandès Steven Kruijswijk. Es tracta del podi amb la diferència més baixa de la història entre primer i tercer: 1.31 minuts.

Bernal, que va començar a muntar amb bicicleta als cinc anys i va competir per primera vegada als nou guanyant una carrera, porta al seu nom el destí, en el qual deu creure, ja que la caiguda que li va trencar la clavícula abans del Giro el va obligar a pensar en el Tour. Assumeix que aquell accident és el que li ha donat la glòria a París. A Colòmbia és el que es diu un “sin tocayo” (els noms més curiosos que es registren), ja que Egan ve del grec campió, com va voler que es digués el seu padrí. Després de guanyar el 2018 la Volta a Califòrnia i aquest any la París-Niça i la Volta a Suïssa, s’esperava d’ell el millor, però com diu Geraint Thomas, “no tan ràpid”.

“És una felicitat que no es pot descriure. Encara no l’he assimilat”

Egan Bernal va assegurar que sent “una felicitat que no es pot descriure. És el nostre primer Tour de França. Se n’han disputat moltes edicions, molts colombians ho han intentat, han guanyat moltes coses, moltes curses, però el Tour no arribava. Crec que Colòmbia s’ho mereixia”, va assenyalar el ciclista de l’Ineos de 22 anys poc abans de pujar al podi dels Camps Elisis. “Estic orgullós de ser el primer colombià a guanyar el Tour”, va agregar. “Ara només vull arribar a casa i assimilar-ho. Encara no he assimilat que he guanyat el Tour. Després, veuré el següent objectiu. Però ara vull gaudir-ho amb la meua família”, va indicar el corredor nascut a Zipaquirá.