La Lliga, vedat culer

El Barça comença la tercera temporada amb Ernesto Valverde al comandament com a vigent campió de Lliga, títol de la regularitat en el qual sens dubte és el rival a batre en l’última dècada, amb el liderat de Leo Messi i els reforços d’Antoine Griezmann i Frenkie de Jong a com nous arguments, però sota la lupa de l’estil.

Amb vuit títols dels últims onze, el quadre culer és clar dominador del torneig domèstic. La regularitat és la bandera del Barça, encara que aquesta temporada tindrà una mica més enquistada l’obligació de lluitar per la Lliga de Campions. A més, Valverde s’enfronta al debat blaugrana de tota la vida, o almenys el que es va instaurar amb la firma de Johan Cruyff: l’estil que ha de definir el Barça.

Els números acompanyen el Txingurri: de 76 partits de lliga, només quatre derrotes en dos campionats. La Lliga és vedat privat del Barça, sota la batuta del cinc vegades guanyador de la Pilota d’Or i sis vegades Bota d’Or. Messi lidera amb el braçalet i sobre el camp.

El gran trauma ha estat la Champions, una doble trompada contra Roma i Liverpool que eclipsa aquests números. El Barça s’ha reforçat amb dos noms importants: Griezmann i De Jong. El francès ja va ser desitjat el curs passat, però la famosa Decisió el va deixar a l’Atlètic. Malgrat la diversió, el gal ha caigut de potes al Camp Nou com es va poder veure al Joan Gamper. L’afició blaugrana ha girat full després de disfrutar del Petit Príncep, peça que pot acoblar-se a la perfecció en qualsevol posició ofensiva, amb un joc d’associació ideal per jugar al Barcelona i molta qualitat. Valverde reforça d’aquesta manera una parcel·la ofensiva potent que encara ho podria ser més si acaba tornant Neymar, el gran culebró de l’estiu.

Amb el mercat obert fins a finals de mes, tot pot passar i la peça clau podria ser un Coutinho que en un any i mig no ha demostrat res, ni tan sols ganes, i que ja va ser centre de les crítiques de l’afició. Al brasiler fins i tot se li ha buscat sortida aquest estiu, però 160 milions d’euros semblen difícils de recuperar i podria ser moneda de canvi en el retorn de Ney.

En canvi, al Barça sí que confien en Dembélé, perfil del brasiler, com aquest jugador que trenca l’un contra un. El francès inicia la tercera temporada com a blaugrana i s’espera que demani lloc i exploti el seu potencial. A més segueix un Luis Suárez que, amb 32 anys, té fam per continuar competint. A l’uruguaià i la resta del planter els motiva Messi. El 10 marca el ritme, la velocitat, la pressió i la identitat d’un Barça molt diferent quan el de Rosario no hi és.

Messi és el màxim golejador però també el màxim assistent, un motor natural per a la resta de samarretes i per a l’afició quan juguin al Camp Nou. D’altra banda i malgrat ser un nouvingut, De Jong pot ser una altra de les claus, per les seues qualitats i aquesta admirada escola holandesa.

El jove centrecampista sembla que serà el que reforci la identitat culer com demana el poble, la de Cruyff i la seua història moderna, que amb Guardiola o Luis Enrique el va fer campió de tot. Va ser un dels pilars de l’espectacular últim any de l’Ajax, amb el qual va arribar a semifinals de la Champions amb un joc protagonista des de la possessió, però vertical i ofensiu. Així doncs, l’holandès arriba per donar frescor en una parcel·la vital per al Barça i que l’any passat es va ressentir i va fer aigües.

Ningú va rendir, ni Busquets, ni Rakitic ni un Arthur al qual es vestir de Xavi massa de pressa. Davant d’aquest mal funcionament, el pragmatisme de Valverde el va portar a Arturo Vidal, quan el seu fitxatge ja havia aixecat polseguera a Can Barça. De Jong marcarà el camí com va ensenyar en pretemporada, en què va fer un recital rere un altre, amb la intuïció d’avançar-se al rival, de muntar els atacs des del robatori i d’acompanyar cada jugada sempre ben col·locat.

El Barça ha portat també de fora el porter Neto, en un estrany canvi per Cillessen amb el València i per donar competència a un Ter Stegen que cada any engrandeix la seua figura, i Junior Firpo, del Betis, per mantenir alerta i també més fresc Jordi Alba, una posició descurada últimament. Per la seua banda, Aleñà i Wagué, ascendit aquest estiu al primer equip, són els del planter supervivents d’una Masia que continua encallada.