“Si vaig a Tòquio serà un regal, no el meu objectiu”

La nadadora lleidatana Paula Juste, de 16 anys, acaba de tornar del Mundial júnior de Budapest amb tres cinquens llocs (400 lliure, 400 estils i 4x200 lliure) després d’haver aconseguit un mes abans a l’Europeu dos cinquens llocs (400 estils i 400 lliure) i una quarta plaça (4x200 lliure). Col·leccionista de medalles en campionats d’Espanya i de Catalunya des que tenia 9 anys i sense perdre’s mai una competició internacional, com recorda Erika Espejo, la seua entrenadora al costat de Josep Maria Rojano al CN Lleida, la jove campiona afirma haver acabat “un any molt dur”. Malgrat que no és oficial, per marques aconseguides encara que li queda un any com a júnior, la Reial Federació Espanyola de Natació la inclourà a l’ENA (Equip Nacional Absolut) que optarà als Jocs de Tòquio 2020. Amb ella, dotze nadadors, un dels quals la campiona olímpica i amb quatre medalles als Jocs, Mireia Belmonte. “El meu objectiu principal d’aquesta temporada és l’Europeu júnior a Aberdeen. Una altra cosa és que els resultats siguin tan bons que em permetin anar a Tòquio, però no és el meu objectiu. Si aconsegueixo anar als Jocs serà un premi, un regal”, diu amb timidesa. “Ara mateix sembla impossible que pugui ser als Jocs per les marques que demanen, però ja ha demostrat del que és capaç”, intervé Rojano. “A l’aigua té una maduresa espectacular”, afegeix Erika Espejo. La seua progressió convida a l’optimisme. L’últim any ha baixat 12 segons en 400 estils i 7 segons en 400 lliure. És, a més, una nadadora molt versàtil i els entrenadors, pràcticament dos germans grans per a ella, saben com esprémer aquest potencial. “Si una prova no li surt bé, segur que a la següent es refà”, afirmen. “Els resultats d’aquest estiu han estat molt bons, alguns fins i tot inesperats a nivell de marques. Al Mundial, en un primer moment, només hi anava com una experiència més, però una vegada allà vaig anar a totes, sense pressió”, assegura Paula que reconeix ser “molt competitiva dins de l’aigua, però a fora, no. Cada vegada és més complicat superar el següent llistó. Amb tenir condicions no n’hi ha prou. S’ha de picar molta pedra [s’aixeca a les 5 del matí per entrenar-se] i renunciar a moltes coses perquè surtin els resultats”. Al contrari que altres esportistes d’elit, segueix entrenant-se amb el seu club de tota la vida.

“Molts companys que estan en centres d’alt rendiment enyoren poder dormir a casa. Estar amb el meu entorn em dóna més confiança. No aconseguiria res sense el gran suport de la meua família, el club, els entrenadors, el psicòleg esportiu [Àlex Gordillo], els fisioterapeutes [Tfisio] els nutricionistes [Clínica Barahona] i la meua marca de banyadors [Vadox]”.