CRÒNICA. Amarg debut del Lleida

L’Esportiu no va poder tenir una bona estrena a casa a l’aconseguir una clara i merescuda derrota al Camp d’Esports (0-2) contra l’acabat d’ascendir la Nucia, que li va fer un repàs en tota regla als de Molo, que es van veure traïts per dos clamorosos errors defensius que van permetre als visitants aconseguir els gols abans del primer quart d’hora de joc.

A diferència del xoc de la setmana passada a Paterna, el Lleida no va saber o no va poder exercir la pressió avançada que tant mal li va fer, al primer temps, al València Mestalla i va acabar anant sempre darrere de la pilota a l’ennuegar-se-li el 4-4-2 de manual que va esbossar el veterà (60 anys) tècnic valencià César Ferrando. A més, amb el Lleida al darrere, que va repetir equip en relació amb l’estrena de lliga, va donar moltes facilitats que van acabar sentenciant el xoc en els primers compassos de l’encontre. Un mal rebuig a la sortida d’un córner va permetre que l’exjugador blau (en l’època de Gustavo Siviero) Fran Moreno batés Pau Torres amb un bon tret des de la vora de l’àrea (8’). Cinc minuts després va arribar el 0-2 en una falta d’entesa entre Pau Torres, Adri López i Simic que va permetre que Morgado marqués a plaer (13’).

El Lleida va acusar el cop i va començar a perdre una pilota rere una altra al centre del camp. De fet, la Nucia hauria pogut marcar el 0-3 en una pilota que li va arribar franca a Fofo (41’), lliure de marca, que va veure com José Ruiz aconseguia desviar la pilota quan ja es cantava el gol. En tot aquest primer temps, el poc futbol que es va veure va passar per les botes de Joanet, del planter, que va tornar a ser el millor. De fet una passada interior seua a Liberto (6’) va permetre-li efectuar la primera i única rematada del Lleida en tot el primer període, però el seu xut va ser aturat per Óscar Fornés en dos temps. Joanet també va enviar una altra passada molt mesurada a Eder i Raúl (44’) però cap d’ells va arribar a la rematada.

A la segona meitat, Molo va moure la banqueta. Joan Oriol va entrar per un desconegut Xemi, passant al lateral esquerre, César Soriano a central i Adri León al davant de la defensa. L’equip va semblar reaccionar però va ser un miratge. Liberto (47’), després d’una jugada personal, va enviar la pilota ajustada al pal i Raúl (51’) va rematar de cap amb intenció però massa fluix i centrat per sorprendre el porter de la Nucia, que va aturar la pilota sense més problemes.

Aquí es va acabar el Lleida, perquè els alacantins van tornar a aconseguir el control del partit i de la pilota amb rondos interminables en els quals els lleidatans veien passar la bimba sense tenir mai opcions de jugar-la i quan ho feien, la defensa visitant acabava sempre imposant-se. Van ser incomptables les centrades en córners o faltes laterals que van desaprofitar els jugadors de Molo, que veien com els centrals Neftalí i Pedraza (fins a la seua lesió) dominaven el joc tant per dalt com per baix.

Les entrades d’Abel Molinero i de Sebi, que també va jugar els primers minuts en aquesta Lliga, no van servir per aixecar un resultat que, a mesura que passaven els minuts, semblava insuperable. De fet, el Lleida no va tornar a tenir cap ocasió més fins al temps afegit quan Abel Molinero va servir una falta lateral i la centrada, que es va anar enverinant i sense que arribessin ni defensors ni atacants a connectar amb la pilota, va acabar estavellant-se al pal i sortint la pilota fora.

En tota aquesta segona part, la Nucia, que malgrat ser un debutant va demostrar tenir molt ofici, no va voler fer sang i donant per bo el 0-2 es va limitar a deixar passar els minuts i assegurar-se així la segona victòria en dos duels en la seua històrica estrena a la categoria.