“L'esperança de la família és una miqueta més baixa”

Les tasques de recerca de Blanca Fernández Ochoa per la serra de Madrid es van endinsar a Siete Picos, una de les zones preferides de la medallista olímpica coneguda per tenir una orografia escarpada i perillosa i que van escorcollar des de l’aire els set drons que s’han afegit al dispositiu. Les tasques de recerca van finalitzar ahir a última hora de la tarda sense noves pistes sobre l’esquiadora i es reprendran avui. La germana de la medallista olímpica, Dolores Fernández Ochoa, va dir que “l’esperança de la família és avui una miqueta més baixa”, encara que confien que “Blanca pugui aguantar, si està bé o no està gaire lesionada”. Va admetre que se senten “esgotats” i que una nit més, l’absència de noves pistes “torna a abaixar-los una mica la moral. Però demà seguirem igual, la família i tots els experts i voluntaris, perquè mantenim l’esperança i no tirem la tovallola”, va afegir. La germana va abandonar la zona agraint l’afecte de tota la família, els amics i la premsa, que els traslladen nombroses mostres d’afecte que “emocionen moltíssim” i que els donen “molta força” per seguir en la recerca.

A l’esmentar els familiars, la germana de l’exesquiadora va explicar que els fills són els que estan “més afectats” i intenten “seguir amb la seua vida”. Un dia més, especialistes de muntanya de la Guàrdia Civil, de la policia i dels bombers van liderar els treballs de localització de Blanca, desapareguda des del 23 d’agost. L’Oficial de Bombers de la Comunitat de Madrid, Jaime Gaiteiro, va explicar que Siete Picos és una zona on els accidents són habituals per la seua dificultat tècnica.

Blanca estava vinculada a Cercedilla, municipi on va desaparèixer, des de mesos després del seu naixement, quan els seus pares s’hi van traslladar el 1963. Igual que alguns dels seus 7 germans, va ser enviada com a interna a diferents estacions després que el més gran, Paco, guanyés l’or a Sapporo 1972. En el seu cas, la seua destinació va ser Vielha, on va passar diversos anys. Després de vorejar l’or a Calgary 88 (va caure a la segona mànega quan era primera), se’n va rescabalar quatre anys després amb el bronze en eslàlom a Albertville 92, que va posar el colofó a la seua carrera.