Campions del món!

Espanya va tornar a proclamar-se ahir campiona del món en una exhibició defensiva que va aconseguir desactivar Argentina, a la qual va deixar amb la mel als llavis (75-95). Tretze anys després del triomf al Japó, es va repetir la història d’aquella final. Només hi va haver un equip sobre la pista, cosa que té molt mèrit al tenir davant un rival amb Scola i Campazzo en un estat de forma superlatiu. Aquí va estar el mèrit dels espanyols. Van assecar les dos estrelles rivals, es van multiplicar a darrere i van atacar amb la confiança d’un equip amb més experiència. D’entrada, Scariolo va donar entrada al lleidatà Pierre Oriola amb una funció tan clara com titànica: intentar frenar Scola. Del jugador de Tàrrega va ser la primera cistella. El va seguir l’encert des de mitjana distància de Ricky Rubio i un triple de Marc Gasol. Argentina no estava fina i començava a encadenar errors, cosa que va intentar frenar Sergio Hernández amb un temps mort al veure’s amb el 2-12. Brussino era l’únic amb idees clares en atac i seus van ser els primers 7 punts d’una selecció que va saber refer-se i va signar un parcial de 8-0 que la va ficar de ple a la final. Gairebé quatre minuts de sequera espanyola a punt van estar de costar-li la renda que tant li havia costat construir. L’avantatge es va quedar en un punt, encara que l’equip de Scariolo va ser capaç de refer-se i acabar el primer quart amb un còmode 14-23. Argentina va augmentar la pressió per córrer al contraatac però no es trobava gens còmoda. Els tirs no li entraven i Espanya seguia a la seua. Dos triples de Rudy van fer pujar el 14-31 i Laprovittola es va veure obligat a agafar les regnes. El base del Reial Madrid va suposar un alleujament momentani per a l’atac argentí. La millor notícia per a Espanya era el 0 de Scola. Com que la defensa li funcionava, Espanya gaudia i s’arribava al descans amb el 31-43. El tercer quart va començar amb Scola fora i Espanya creixent. Marc Gasol tapava a darrere per partida doble i Ricky Rubio feia lluir-se els seus companys. També anotava i un 2+1 per al màxim avantatge fins aleshores (33-55). Al veure’s contra les cordes, Argentina va tirar de raça. Scola va poder estrenar el caseller amb un parell de tirs lliures. Havien passat 27 minuts i les diferències continuaven rondant la vintena de punts. Als deu minuts finals es va arribar amb el xoc gairebé encarrilat per a Espanya i els argentins buscant un miracle (49-66). L’últim quart va començar a la línia dels tres primers, però Argentina va pressionar en defensa i va aconseguir situar-se a 12 punts amb 7 minuts al davant. La batalla va començar a guanyar emoció. Argentina no donava el braç a tòrcer i, a falta de Scola, va tirar de Laprovittola, Deck i Campazzo. Llull, amb un 2+1, i Juancho Hernangómez amb un triple van insuflar oxigen a Espanya, coincidint amb la primera cistella en joc de Luis Scola, a 5:37 del final. Espanya no se’n fiava, conscient del rival, que aprofitava qualsevol petita badada per colpejar amb la fe que el caracteritza, tot i que el temps li jugava en contra. La selecció de Scariolo es va dedicar a moure la bola amb criteri per segellar el triomf. Se’n va anar de Pequín invicta i amb el segon Mundial a la butxaca. La nova generació va saber tornar Espanya al cim del bàsquet tretze anys després de Japó.

Oriola, molt emocionat després de la final, va manifestar que “hem fet un treball espectacular, de menys a més. Des del partit d’Itàlia vam creure que el treball podia sortir i això és històric. N’hem d’estar orgullosos”. Oriola, que va ser titular i va tenir la missió clau de frenar Scola, va explicar que “estava cagat i li vaig comentar a Marc Gasol que estava nerviós. Ell em va dir que era bo perquè el que volia era fer-ho bé”.