Màrquez acaricia un altre títol

El lleidatà Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) va batre a l’última volta el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1), que havia estat líder durant gairebé tota la cursa, al Gran Premi de San Marino de MotoGP que es va disputar al circuit Marco Simoncelli de Misano Adriatico i s’enfila directe cap al títol mundial del 2019. El pilot de Cervera augmenta l’avantatge a la classificació provisional del mundial fins als 93 punts, la mateixa xifra que el seu dorsal, cosa que matemàticament li podria permetre proclamar-se campió a Tailàndia, a quatre grans premis del final de la temporada.

Amb aquest triomf Màrquez acumula 77 victòries en la seua carrera esportiva, 51 de les quals a la categoria reina i supera l’italià Giacomo Agostini en nombre total de podis al llarg de la seua carrera esportiva al sumar 89, un més que el transalpí. Al costat de Màrquez al podi van arribar el mateix Quartararo i el també espanyol Maverick Viñales (Yamaha YZR M 1), tercer.

Supera Giacomo Agostini en nombre de podis al sumar-ne 89, un més que el llegendari pilot italià

Viñales no va fallar a la sortida, en què es va veure que Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) va haver de treure la cama per equilibrar la moto en l’acceleració i en la frenada a l’últim moment al final de la recta va ser el de Yamaha el que es va posar al capdavant, seguit pels dos pilots de l’escuderia satèl·lit, Fabio Quartararo i Franco Morbidelli, amb el de Cervera a la quarta plaça.

Pol Espargaró (KTM RC 16), que era segon a la sortida, es va quedar una mica clavat i es va veure relegat a la cinquena plaça, al davant d’Àlex Rins (Suzuki GSX RR) i Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1).

Màrquez va aconseguir superar Morbidelli abans de complir-se la primera volta per situar-se darrere de Viñales i Quartararo, amb la qual cosa els principals favorits de totes les apostes ja eren al capdavant de la cursa i el rival pel títol del lleidatà, l’italià Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19), patia a la vuitena posició per remuntar després d’una mala sortida.

A la tercera volta Quartararo va superar Viñales amb certa facilitat per intentar marcar el seu propi ritme amb el pilot de Repsol Honda controlant la situació des de la tercera plaça, a ritme de volta ràpida de cursa al tercer gir i distanciant-se de tots els rivals. Una volta més tard, durant la quarta, Màrquez va superar Viñales per intentar situar-se rere la línia de la Yamaha del francès, que havia aconseguit un petit avantatge i el pilot oficial d’Iwata semblava que no podia seguir el ritme del duo capdavanter.

No va tardar gaire Marc a aconseguir posar-se a rebuf de la Yamaha de Quartararo, que ja s’havia destacat considerablement i per això tots dos van deixar literalment despenjat Viñales, tercer, amb Morbidelli quart i Espargaró a la cinquena posició mentre que Rossi i Dovizioso es barallaven per les posicions del grup que liderava Morbidelli.

Alex Rins, en aquell moment, era vuitè a la cua d’aquest mateix grup, en què els avançaments van ser una constant, si bé al davant encara quedaven vint voltes en què podia passar de tot i, de fet, tot just un parell de girs després, el grup es va trencar, amb Morbidelli i Rossi una mica més avançats respecte a Dovizioso, Espargaró i Rins, als quals es va unir arribant des de darrere l’australià Jack Miller (Ducati). El pilot de Suzuki no les va tenir totes al veure’s sancionat amb una volta llarga per haver superat els límits de la pista i poc després, al setzè gir, al revolt quatre, va anar-se’n a terra i, tot i que va intentar continuar, la moto no es va poder arrancar de nou i va tornar caminant al taller.

Quartararo es va mantenir líder en tot moment amb Màrquez enganxat literalment a rebuf del rival esperant el moment propici per intentar superar-lo i canviar el ritme per aconseguir la setena victòria de la temporada. Però aquell moment no va arribar fins a l’última volta en plena recta, quan Màrquez va superar per velocitat i rebuf el de Yamaha, encara que aquest li va tornar l’avançament un parell de revolts més tard, al quart, i el lleidatà novament, poc més tard; des d’aquest punt i fins a la línia d’arribada, el de Repsol Honda va tancar tots els forats per confirmar la setena victòria de la temporada.

Espargaró (KTM RC 16) va acabar a la vuitena posició, al davant de Joan Mir (Suzuki GSX RR), amb Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP) dotzè, Tito Rabat (Ducati Desmosedici GP18), tretzè, i darrere d’ell Jorge Lorenzo (Repsol Honda RC 213 V).

ÀLEX ÉS TERCER I CONTINUA LÍDER

Àlex Márquez va pujar al tercer esglaó del podi i va sumar 16 valuosos punts que el mantenen líder de la categoria de Moto2 amb un còmode avantatge. Amb aquest resultat, el de Cervera és líder amb un total de 197 punts i un avantatge de 26 sobre el segon classificat, Augusto Fernández.

També en Moto2, com en MotoGP, la clau va ser l’última volta i també amb estratègia victoriosa per al segon classificat, tenint en compte que l’espanyol Augusto Fernández (Kalex) va descarregar en l’italià Fabio di Giannantonio (Speed Up) tota la responsabilitat de marcar el ritme de la carrera, per avançar-lo en un final d’allò més controvertit.

Fernández va excedir en dos ocasions els límits de la pista, malgrat que el reglament indica que no és fins a la tercera ocasió que es penalitza amb una volta llarga (long lap, en anglès), encara que l’espanyol es va veure beneficiat per això a l’afrontar en millors condicions el següent revolt i, a més a més, en l’avançament, amb “toc” inclòs, del qual a posteriori no es va queixar el pilot transalpí, que ho va considerar una “acció de carrera”, va deixar mal sabor de boca a més d’un, i potser per això Direcció de Cursa va cridar els pilots a “el seu despatx” al final del gran premi.