Màrquez, a un pas del títol

Marc Màrquez (Honda) va sumar ahir al GP d’Aragó la vuitena victòria de la temporada i va deixar a l’abast el sisè títol mundial de MotoGP. El triomf del pilot lleidatà, malgrat la segona plaça d’Andrea Dovizioso, li va permetre augmentar l’avantatge a 98 punts sobre l’italià, per la qual cosa a la següent cita, el GP de Tailàndia, podria proclamar-se campió per sisena ocasió en MotoGP i per vuitena en la seua carrera esportiva amb el mateix resultat d’ahir. Tant Maverick Viñales com Fabio Quartararo i Marc Màrquez van optar pel compost de pneumàtic intermedi davanter, variant en l’elecció al darrere, en què les Yamaha van sortir amb el compost dur i el lleidatà amb el tou, una elecció que podia ser determinant. No hi va haver sorpreses a la sortida, en què Marc Màrquez va ser el més ràpid des de la pole i darrere de la seua estela es van situar Quartararo, Jack Miller, Viñales i Aleix Espargaró. Abans d’acabar la volta inaugural, la cursa va perdre un contendent, Franco Morbidelli, al qual va tocar per darrere Àlex Rins, que es va mantenir en carrera. Però no l’italià, en un incident que immediatament va anunciar direcció de carrera que posava sota investigació i pel qual es va penalitzar el barceloní amb una long lap penal (penalització de volta llarga) quan era dotzè. Rins va complir la sanció a la setena volta i tot just va perdre 2,4 segons, la qual cosa li va permetre mantenir la dotzena posició, malgrat que ara amb el Takaaki Nakagami enganxat a rebuf. Tot just complir-se el gir inicial, Marc Màrquez ja tenia més d’un segon d’avantatge sobre el seu immediat perseguidor, Miller, i aquest va anar en augment a cada parcial del traçat. A la segona volta l’avantatge del pilot d’Honda era d’1,6 segons, un gir més tard d’1,9 i així successivament fins que literalment va sentenciar el triomf en tot just cinc voltes, tret que es produís un error en forma d’accident com li va passar a Austin al principi de la present temporada. Després d’un destacat Màrquez, es va formar un trio amb Miller i els pilots de Yamaha Quartararo i Viñales, amb un quartet perseguidor en el qual hi havia Espargaró, Dovizioso, Valentino Rossi i Cal Crutchlow. La cursa estava sentenciada. El triomf del pilot d’Honda era inapel·lable i tot l’interès de la carrera es va centrar a conèixer quins pilots acompanyarien el lleidatà al podi. En aquesta baralla es van embolicar Miller i Viñales, però seguint la seua estela es van acabar enganxant els seus perseguidors, Quartararo, Dovizioso i Espargaró, amb Rossi i Crutchlow una mica més enrere. L’interès era saber si Dovizioso, que va sortir des de la desena posició, seria capaç de superar Viñales, al qual va anar retallant dècima a dècima les diferències per col·locar-se a rebuf d’ell a quatre voltes del final. Quan en faltaven dos, a la llarga recta posterior, l’italià va portar a col·lació tot el potencial de velocitat de la Ducati per arribar fins a la segona posició sense que el gironí pogués fer res per evitar-ho, com tampoc posteriorment amb Miller, que el va superar per velocitat poc després. Triomf inqüestionable de Marc Màrquez a Alcanyís al davant de Dovizioso i Miller, amb Maverick Viñales quart.

Màrquez va assegurar que estava segur amb l’estratègia que va prendre, encara que va deixar clar que no havia estat ni de bon tros tan fàcil com havia pogut semblar. “Estava segur de la meua estratègia i del que havia de fer. Tenia bones sensacions al sortir del box, així que sabia que podia empènyer a l’inici i obrir un forat de quatre o cinc segons i mantenir-lo, sense arriscar gaire”, va assenyalar. El pilot lleidatà va reconèixer que en un moment de la cursa es va adonar que Viñales s’hi atansava, per la qual cosa va decidir tirar una mica més durant les següents dos o tres voltes per tornar a desenganxar-se. “Sembla fàcil, però no ho ha estat. Hem estat treballant molt dur tot el cap de setmana per trobar el límit. És increïble guanyar aquí davant dels aficionats de casa, així que he de donar les gràcies a tots”, va sentenciar. Per la seua part, el seu company Jorge Lorenzo, vintè, va confessar que a l’inici del Gran Premi esperava aconseguir un bon resultat. “Havia sortit molt bé i estava sent competitiu a les primeres voltes. Desafortunadament, he notat una gran baixada de rendiment del pneumàtic posterior i he començat a tenir falta d’adherència.” El GP de Tailàndia es disputarà el 6 d’octubre al circuit de Buriram, que es va estrenar la temporada passada amb victòria de Marc Màrquez.

El pilot lleidatà va deixar lligada la carrera després de cinc voltes i va anar augmentant el marge

Àlex Márquez va reforçar el liderat en Moto2 a l’acabar tercer al Gran Premi d’Aragó, on va guanyar el sud-africà Brad Binder al davant de Jorge Navarro. Màrquez va obtenir un botí valuós, sobretot perquè el seu gran rival pel títol, Augusto Fernández, se’n va anar amb les mans buides al caure durant la primera volta. El madrileny va tornar a pista, però no va poder sumar cap punt i es va quedar a 51. A més, el va superar a la general Navarro, que es converteix ara en el rival més directe del de Cervera, a 38 punts de diferència.

“Les condicions de la pista i la direcció del vent havien canviat bastant i al principi m’ha costat una mica fer-m’hi. Tanmateix, a poc a poc he anat recuperant la confiança i el ritme. El problema més gran que he tingut ha estat que a meitat de carrera he començat a lluitar amb Luca Marini i he perdut molt temps. Més tard he intentat tornar a atrapar Binder però em costava molt. El més important és que marxem amb 38 punts d’avantatge”, va assenyalar en aquest sentit Àlex Màrquez.

Per la seua banda, Pol Espargaró va ser intervingut quirúrgicament ahir a Barcelona de la fractura multifragmentària del radi distal esquerre que es va fer als quarts lliures de MotoGP. Pel que fa a Moto3, la victòria va ser per al valencià Arón Canet.

El pilot de Cervera acumula 78 triomfs en les seues 200 carreres El pilot de Cervera va celebrar ahir la cursa número dos-cents des que va debutar al Mundial de 125cc el 2008. En aquests onze anys, el lleidatà ha guanyat un total de 78 proves, xifra que representa una de cada tres que disputa. Pel camí, ha pujat en 129 ocasions al podi, o el que és el mateix, en gairebé dos de cada tres curses en què ha participat, el pilot de Cervera ha acabat a les places d’honor. Màrquez també ha aconseguit en aquests dos-cents grans premis fins a 89 poles i 69 voltes ràpides. Marc va camí d’aconseguir el sisè títol a la categoria reina del Mundial, superant Mick Doohan i situant-se a només un de Valentino Rossi. Al davant, el mite Giacomo Agostini, que va ser campió en vuit ocasions.