El Lleida ja és líder

El Lleida es va col·locar ahir líder provisional, a falta de la resta de la jornada d’avui, al superar el Nàstic (1-0) gràcies a un excel·lent primer temps en el qual va ser molt superior a un rival molt desdibuixat i que va fer aigües enrere malgrat jugar amb tres centrals, molt insegurs tot el partit, i dos laterals. A la represa, amb un Nàstic més entonat, els de Molo van saber treure partit al golàs de Xemi (28’) i arribar fins al final amb la porteria a zero encara que amb patiment, ja que els visitants van estavellar dos pilotes a la fusta. El Lleida, a més, va jugar els últims tres minuts de l’afegit en inferioritat numèrica, al ser expulsat Marc Trilles (92’) per doble groga.

El Lleida, que no va poder comptar amb Raúl González, lesionat a l’últim entrenament, ni amb Luso, lesionat a Badalona, va saber treure petroli del plantejament de Bartolo, el tigre de Bellvís en la seua etapa com a jugador blau, amb tres centrals (Goldar, Rodriguez i Perone) i dos laterals, Bonilla i Albarrán. El Nàstic es va trencar per l’eix i ja des del primer moment es va veure que el Lleida entrava amb molta facilitat a l’àrea rival. Xemi i Eder (4’) van desaprofitar una doble ocasió en la mateixa judada i Eder, pel seu compte, va malbaratar-ne dos més (21’ i 22’), especialment la primera quan va encarar en solitari Bernabé. Joanet (25’) va poder marcar en un intencionat cop de cap que va vorejar el travesser i, finalment, després de tant insistir, va arribar el gol en una portentosa jugada individual de Xemi que se’n va anar de dos dels tres centrals per batre Bernabé per alt (28’). Encara va tenir una última ocasió l’equip blau, amb una bona rematada d’Abel Molinero (41’) que va aturar bé el porter tarragoní. El Nàstic, per la seua part, i malgrat la presència del golejador Pedro Martín, en la primera visita com a rival al Camp d’Esports, no va donar senyals de vida davant de Pau Torres, que va tenir un primer temps d’allò més plàcid.

A la segona meitat, tanmateix, les coses van ser diferents. El Nàstic va fer un pas endavant i el Lleida, potser inconscientment, un enrere. Petcoff es va apropiar el centre del camp i amb Bonilla, ja col·locat al centre del camp, va començar a atansar-se als dominis de Pau Torres. Precisament Bonilla va donar el primer ensurt a la parròquia, unes grades del Camp d’Esports semibuides, a l’estavellar la pilota al travesser després del llançament d’una falta directa (58’). Lolo Pla va fer treballar Pau Torres (75’) i Pedro Martín, en l’única pilota que va tocar en condicions, va tornar a topar amb el pal (75’). Van ser els millors minuts d’un Nàstic que va fer despertar un Lleida que va apel·lar al seu esperit guerrer que ha recuperat des de l’arribada de Molo a la banqueta, i encara que abusant de les pilotes llargues, va aconseguir de nou que la bimba es estigués més temps al camp rival que al seu propi. Álex Felip (84’) la va tenir a servei d’un elèctric Liberto i Joanet, al 95, després d’una bona combinació en atac va enviar la pilota al lateral de la xarxa.