DEPORTES_LUNES
Ple per als Jocs a la Seu
Espanya obté, per primer cop en la història, bitllet olímpic a les 4 categories || Acaba segona al rànquing amb 6 medalles, dos de les quals aconseguides ahir
La selecció espanyola d’eslàlom va tancar ahir el Mundial de la Seu 2019 amb els millors resultats de la història. Va concloure la competició amb sis medalles, dos de les quals a l’última jornada, i amb la classificació a la butxaca per als Jocs Olímpics de Tòquio el 2020 en les quatre disciplines, una cosa que mai havia aconseguit en la seua història. Amb la plata del segovià David Llorente i el bronze del basc establert a la Seu Joan Crespo ahir en caiac, Espanya va concloure el Mundial que s’ha disputat al Parc del Segre com a segon millor equip amb sis medalles, després de la plata obtinguda dissabte pel basc Ander Elosegi en C1 i els tres metalls en patrulles amb participació lleidatana (Núria Vilarrubla i Miquel Travé en C1). “Abans de començar el Mundial eren tot objectius, però hem aconseguit fer-ho realitat i no hi ha res més satisfactori que això”, va dir el seleccionador, el lleidatà Guillermo Díez-Canedo.
El jove palista segovià, amb molt suport per part del públic, amb familiars i amics a les grades, i el veterà donostiarra van accedir a la final de K1 amb el vuitè i el novè crono respectivament, mentre que un altre il·lustre de l’eslàlom com Samu Hernanz es va quedar fora al ser tretzè. En la baixada definitiva, Llorente va fer un descens espectacular, “gairebé perfecte”, com va reconèixer, tan sols entelat per un toc amb la porta 23 a l’últim remuntador. De fet va ser el més ràpid al final de tots els finalistes si no hagués estat per la penalització de dos segons.
El jove segovià David Llorente, plata i el basc establert a la Seu Joan Crespo, bronze
El segovià va aturar el crono en 83.96. Encara quedaven vuit palistes per baixar. El següent va ser el seu company Joan Crespo i també va ser excel·lent a l’acabar amb 87.22. Semblava, no obstant, en vista del nivell dels finalistes, que era més que complicat que poguessin mantenir-se al podi. “Pensava que no tindria medalla”, va admetre el basc resident a la Seu. Però a poc a poc el somni es va anar convertint en realitat. Fins i tot per un moment va sorgir l’opció de l’or. Tanmateix, el txec Jiri Prskavec, últim a baixar a l’haver estat el més ràpid a la semifinal, se la va jugar de nou i no va fallar per apuntar-se el triomf amb un crono de 84.26, 1.70 menys que Llorente. El segovià va explicar que havia volgut “arriscar al final, perquè volia lluitar per aconseguir aquesta victòria i dedicar-la a tota la gent que li ha estat donant suport i fent de la jornada un dia inoblidable”, així com va admetre que estava “assimilant” la plata i que era “superemocionat”. Crespo, per la seua part, va felicitar Llorente “per una plata merescudíssima” i va dir que “personalment em quedo amb el meu millor resultat en uns mundials i, a més, a casa”.
La festa no va poder ser completa per al combinat estatal, que també havia classificat dos palistes per a la final de canoa, la basca Klara Olazabal i la lleidatana Núria Vilarrubla, que jugava a casa. Les dos van superar la tria de les semifinals, la primera amb la novena plaça i la urgellenca com la millor marca de la sèrie al de l’altra gran favorita, l’australiana i pentacampiona mundial Jessica Fox.
Olazabal va protagonitzar una final sòbria, solvent, amb tan sols un error, que la va reportar al final una més que bona cinquena plaça, a menys de tres segons del podi que va tancar l’austríaca Nadine Weratschnig. Vilarrubla, que sortia l’última al tenir el millor crono, sabia que per guanyar havia de baixar dels 100.52 segons que havia marcat l’alemanya Andrea Herzog, al final or, i que per a la plata el temps fixat eren els 101.46 de Fox, temps inferiors als de semifinals. La campiona europea semblava que manejava bé la baixada fins que una bolcada en un remuntador va llastar-li les aspiracions. Tot i així es va refer, va seguir lluitant i malgrat una última penalització va aconseguir acabar setena amb un temps de 110.70. Vilarrubla va lamentar l’“error al pont que va significar bolcar i això implica perdre molt temps”, i va vaticinar que el camí cap al Japó serà “llarg” però que es veu “capacitada per intentar obtenir aquesta participació a Tòquio”, va dir la urgellenca.