Marc Màrquez: "La dedico a tots els meus"

Marc Màrquez, parafrasejant la llegenda que l’any passat van fer servir de Level Seven pels seus set títols mundials, ja està al “nivell vuit”, a un de sol en la categoria reina del seu rival més acarnissat, l’italià Valentino Rossi, i a dos del rècord absolut que ostenta l’italià Giacomo Agostini. Va sumar la sisena corona de MotoGP amb 26 anys i 231 dies, la qual cosa el converteix en el més jove de la història a aconseguir-ho i des que el 2008 va començar a disputar el Mundial ha aconseguit vuit títols, a més de batre gairebé tots els rècords de precocitat existents i ascendir en l’exclusiva llista dels deu primers pilots que acumulen més títols.

Marc va demostrar ahir ser un autèntic “caníbal” al buscar fins a l’extenuació la victòria al Gran Premi de Tailàndia de MotoGP. No li feia por guanyar ni lligar-se en un mà a mà amb el francès Fabio Quartararo, ja que Andrea Dovizioso rodava quart, però el lleidatà va voler alçar-se amb el títol com li agrada, guanyant, exhibint aquesta voracitat inacabable. Al final, festa i dedicatòria, perquè Marc sap perfectament que, al marge del seu talent innat, també hi influeix l’entorn, la família que té a Cervera i la que es reuneix cada gran premi al circuit. “Aquest vuitè títol va dedicat a tots els meus, des de la família fins a l’equip, passant per Honda i tots els patrocinadors. Tota aquesta gent al meu entorn m’empeny i ajuda. La gent de Cervera, que tant m’ajuden, em toleren i animen; la gent més propera, que són els meus pares, el meu germà Àlex, José Luis [Martínez, el seu assistent personal de Ponts], Emili [Alzamora, el seu mànager], perquè un pot ser molt bo, tenir molt de talent, però si tot això no és al seu lloc, no quadra, és impossible demostrar el nivell que estem demostrant. I sí, ara puc dir-ho, la conquesta d’aquest títol ha estat com l’havia somiat, exactament igual”, va asseverar.

“Ara puc dir-ho, la conquesta d’aquest títol ha estat com l’havia somiat, exactament així”, assegura

Li va costar reunir tota la seua gent, una cosa que va aconseguir el 2014, i això és un plus. “Sóc un noi familiar, m’encanta estar sempre envoltat dels meus, m’agrada venir al circuit, no a treballar, sinó a passar-m’ho bé. És cert que la professionalitat és el primer, però m’agrada conviure amb els meus, parlar d’altres coses que no siguin només les curses. Per això vaig ser encara més feliç quan, el 2014, vaig poder reunir al Repsol Honda tota la meua gent, la que m’havia ajudat a guanyar el títol de Moto2, que era l’equip que havíem fet a mida amb l’Emili”, va explicar.

Quan se li va recordar que porta sis de set títols en MotoGP i que està a només un d’empatar amb Rossi (9), va dir: “No m’obsessionen ni els noms i això que vosaltres sempre em recordeu que vaig igualant o superant autèntiques llegendes, pilots amb qui mai no m’hauria pogut comparar. Tampoc no em fixo, ja ho sabeu, en les estadístiques, rècords o dades. El més important és gaudir el moment i l’any que ve. Si no gaudeixes, si no tens la passió per anar amb moto, per guanyar, no guanyes. És més, jo diria que no hi ha pitjor company de viatge que l’obsessió per guanyar. Llavors passa el que va passar el 2015. Quan tens il·lusió pots acceptar una derrota sempre que guanyis la guerra. Jo sóc el primer que pensa que pot arribar un dia en què algun jove repeteixi els meus números i em guanyi, per això l’equip, Honda i jo mateix hem d’esforçar-nos cada any.”

Preguntat per quan començaria a pensar en el novè, Màrquez va dir: “Bé, el primer que farem serà celebrar aquest un parell de dies, no? Per exemple, aquesta mateixa nit a l’avió de tornada a casa. I, després, a partir del pròxim Gran Premi del Japó, prepararem el Mundial de l’any que ve. Tenim quatre carreres sense pressió, la qual cosa no significa que no anem a córrer amb la mateixa passió i ganes de guanyar, ja que necessitem els punts per guanyar també el Mundial de constructors, vital per a Honda. Esclar que la meua història diu que, al següent gran premi que quedo campió, caic. Espero trencar aquesta estadística perquè vull acabar totes les curses al podi.”

A Marc li tenien preparada una celebració molt especial per commemorar el vuitè títol mundial, ja que el Fan Club li va preparar una taula de billar perquè colés al forat la bola negra, la que porta el número vuit al billar americà. Marc va embocar la bola i va pujar damunt la taula de billar, on li van donar una gegantina bola negra per posteriorment tornar a la moto i continuar fins al parc tancat i fondre’s en una abraçada amb els seus.

Roser: “Li diré ‘mamonàs’ pel que m’ha fet passar” Roser Alentá, la mare de Marc, va viure el triomf del seu fill enganxada al televisor a Cervera, com és habitual. S’ho va passar malament, com gairebé sempre, però ahir una mica més per les ganes de Marc per guanyar. “Si tu veus que és segon, que ja té el més important: el campionat guanyat; no importa no guanyar una carrera”, va indicar a Radio Marca. “Al final ha tret el seu ADN i ho ha hagut d’intentar”, va riure. “Tenia una ampolla d’aigua a la mà que ha acabat esclafada”, va reconèixer Roser, que va revelar que quan torni a casa “li diré una paraula molt subtil que li dic molt. Mamonàs, però amb afecte”, va fer broma.