CRÒNICA. Al Lleida només li va faltar el gol

No és habitual que un partit a Segona B que acabi amb l’empat inicial pugui qualificar-se com de molt atractiu per a l’espectador. Doncs això és el que va passar al Municipal d’Ejea de los Caballeros. Aragonesos i lleidatans van oferir un entretingut duel, amb constants anades i vingudes sobre les dos àrees, en les quals només va faltar el gol, especialment per part del Lleida, que va jugar més i millor que el seu rival.

Ho va fer especialment en el primer temps, en el qual va disposar, igual que al segon, de les millors ocasions. Però es van desaprofitar per la seua ja preocupant, almenys fins ara, falta de punteria. Al final, repartiment de punts (0-0) que potser fa justícia al que es va veure sobre el camp, especialment si es té en compte que a l’extra sobre l’afegit –minut 94 quan s’havia de jugar fins al 93– l’Eixea, en la seua ocasió més clara, va enviar la pilota al pal després d’una badada defensiva, amb una rematada de Ramón López.

El partit va tenir un inici espectacular amb un Lleida pletòric que manava i sobretot feia miques la defensa local gràcies a les incursions per banda de Joan Oriol, un extrem més, i d’Abel Molinero, vertical fora de mida, mentre li van durar les forces. Ja al minut 7 va tenir la primera ocasió, i a més doble, en la seua primera aproximació. Córner que va botar Abel Molinero amb molt d’efecte. Rafa Santos va rebutjar com va poder i la pilota va caure morta a l’àrea petita perquè Simic rematés a rebentar i el porter local encara va tenir temps per posar les mans i allunyar la pilota. Va ser l’inici dels millors minuts d’un Lleida que va fer el que va voler, malgrat l’enorme esforç del local Ronald, el millor de llarg de l’Eixea. Oriol (17’) no va tocar bé la pilota en una centrada. Felip (19’) va enviar fora un altre bon servei del lateral lleidatà i Molinero (20’) va obligar Rafa Santos a aturar una pilota compromesa. Però a partir d’aleshores, va reaccionar l’Eixea. Un error de Simic va obligar Pau Torres a jugar-se-la –de fet va acabar contusionat– en un un contra un amb Mainz i després va haver de lluir-se (31’) en una bona rematada de Torras, el pitxitxi de la categoria, que aquesta vegada va estar francament apagat. La primera part va acabar amb una vaselina d’Eder des de la línia de tres quarts (44’), que va sortir molt per sobre del travesser de la porteria de l’Eixea. La segona meitat va ser una altra cosa. Els locals van sortir esperonats des del vestidor i van posar setge a l’àrea de Pau Torres, que hauria pogut encaixar el primer gol en una falta lateral de Fonsi que va acabar, afortunadament, a córner. A partir d’aquí va reaccionar el Lleida de nou i va disposar de dos clares ocasions. La primera per mitjà d’Eder, que va enviar fora, de cap, una clara centrada de Liberto quan ja es cantava el gol. Tot seguit, amb una rematada de Ballarín que va sortir fora, encara va tenir una altra ocasió claríssima, al quedar-se sol davant de Rafa Santos però no va aconseguir marcar. Després d’una rematada de Mainz (57’) que va sortir fora per molt poc, els dos equips van prendre un respir amb massa faltes i pèrdues de pilota. En canvi, els últims minuts van tornar a ser trepidants. Xemi (81’) va enviar alta una rosca des de fora de l’àrea després d’una bona assistència de Joanet i es va arribar a l’afegit, que es va convertir en un estira-i-arronsa constant entre els dos. Alpha (93’) va tenir un gol que va acabar en un córner que no va veure l’àrbitre i a la contra, letal de l’Eixea, Ramón López va enviar la pilota a la base del pal amb Pau Torres ja batut. Al final, empat a zero i, en el fons, tots contents. El Lleida, que segueix a dalt, continua imbatut en els desplaçaments, i l’Eixea tampoc sap el que és perdre al seu Municipal davant la seua fidel i sorollosa afició.