El CB Pardinyes de bàsquet en cadira de rodes comença a competir demà després de ser Lleida l'única província catalana sense equip

“Ens va costar molt aconseguir les primeres cistelles però, per fi, s’atansa el dia del debut en la competició”, admet il·lusionada Carla Calonge que, amb Neus Canet –les dos jugadores del Club Bàsquet Lleida– són les entrenadores del primer equip de bàsquet en cadira de rodes sorgit a Lleida. Era l’única província catalana que tenia aquesta carència i demà dissabte, com una secció més del Club Bàsquet Pardinyes, l’equip s’estrenarà en la segona categoria catalana a l’enfrontar-se a casa al Costa Daurada.

Arrancar, frenar bruscament, xocar contra un rival, canviar de direcció, botar la pilota, llançar a cistella i tornar a arrancar són accions aparentment molt complicades assegut en una cadira de rodes i, tanmateix, aquests esportistes discapacitats ho fan amb sorprenent facilitat, malgrat que la majoria d’ells no havia jugat mai a bàsquet. Actualment, són nou els integrants, després de quedar-se’n tres pel camí a causa de motius personals o professionals. Un procés ple de dificultats que va ser promogut el febrer de l’any passat per la mateixa Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF), la delegada del qual a Lleida és Sílvia Dalmau, durant una jornada oberta al pavelló Onze de Setembre.

S’admeten fins a dos persones sense discapacitat als equips, però només una d’elles a la pista

El Club Bàsquet Pardinyes va integrar a l’equip en l’estructura a finals de l’any passat i les cadires, que no són com les estàndard (les rodes tenen una disposició obliqua) i poden arribar a costar fins a 3.000 euros, han estat cedides per la Federació. Una curiositat és que els equips són mixtos (en aquest hi ha dos dones, Dolors Roure i Asun Aguilar) i s’admeten fins a dos persones sense discapacitat però només una en actiu a la pista. “Busquem algú que s’hi apunti, però requereix molta força i cansa moltíssim”, confessa Calonge.