Un espia nazi al Lleida

El juliol del 1951, el Lleida acabava de descendir de Primera divisió i va fitxar com a entrenador Juan Gómez de Lecube (Ribadeo, 1902 – Barcelona, 1966). Lecube, que feia el debut en una banqueta professional, era conegut per haver estat jugador durant els anys vint, especialment a l’Atlètic de Madrid, amb què va arribar a debutar a Primera. Però quan va aterrar a Lleida ocultava una experiència que no s’ha conegut fins a l’actualitat. A penes sis anys abans d’asseure’s a la banqueta blava, Lecube ho feia en un camp secret de presoners del Regne Unit. Allà va estar empresonat durant la Segona Guerra Mundial per ser espia de l’Alemanya d’Adolf Hitler.

Lecube havia estat reclutat pels alemanys a Barcelona, on residia el 1941. La seua missió d’espionatge era vigilar els moviments de tropes a Panamà, però mai va arribar a complir-la. Els britànics el van capturar de camí a Sud-amèrica i el van portar al Regne Unit per interrogar-lo, però es van trobar amb un caràcter indomable: “Ha estat el presoner més problemàtic i difícil que hem tingut al llarg de la guerra i hem fracassat per complet a l’hora d’obtenir alguna confessió”, afirmava l’MI5.

A la fi de la guerra va ser deportat a Espanya, va reprendre la seua vida i es va treure el títol d’entrenador. L’etapa al Lleida, no obstant, va ser molt curta ja que va ser acomiadat a mitja temporada per disputes amb la directiva. Tot i així, a la Terra Ferma va deixar dos llegats inesborrables i infravalorats. D’una banda, va saber veure el talent de joves com Mario Duran –cosí del futur president– i Enric Ribelles, als quals va fer debutar amb 18 i 17 anys i que acabarien triomfant a Primera. I per una altra banda, va començar a aplicar sistemes tàctics inèdits encara als anys cinquanta però que anys després farien triomfar el Barça de Guardiola o de Cruyff.

De fet, precisament Duran explica que Lecube “va ser dels primers entrenadors que va calcular el futbol” però també que “llavors no hi havia estrategs en l’esport i la directiva no l’entenia”. La premsa lleidatana de l’època també es va adonar del seu talent: “És un dels més notables entrenadors del futbol espanyol i el Lleida ha flaquejat en tot el que no li dóna ell, perquè en el sistema tàctic condueix la pilota per tot el camp fins a arribar amb exactitud matemàtica a la posició de gol.” Va ser un avançat a la seua època, encara que potser massa: en cap de les banquetes per les quals va passar després de la del Lleida no va arribar a triomfar (Sant Andreu, Hospitalet o Condal, filial del Barça). Sempre va acabar barallat amb els directius. Ningú va poder domar el caràcter de l’espia nazi que ni la intel·ligència britànica va poder doblegar.