Les entitats esportives catalanes, contra la sentència

La sentència del procés va desencadenar tot un torrent de reaccions en l’esport català. Els més contundents van ser, sobretot, el Lleida Esportiu demanant “llibertat per als presos polítics” (va publicar en xarxes socials el cartell reivindicatiu de la Crida i Òmnium) i el FC Barcelona (que va ser el primer club català a emetre un comunicat), que a l’escrit oficial considera que “la presó no és la solució” i argumenta que “de la mateixa manera que la presó preventiva no va ajudar a resoldre el conflicte, tampoc ho farà la presó”. El club blaugrana va afegir que la resolució del conflicte que viu Catalunya passa “exclusivament pel diàleg polític”. En aquest sentit, Gerard Piqué es va alinear amb la postura del Barça assegurant que està “orgullós de formar part d’aquest club”. En clau Barça, també es va pronunciar l’excapità blaugrana Xavi Hernández que va expressar la seua postura a Instagram: “Vergonya”, va dir, incloent-hi a sota els anys de presó de tots els líders polítics i socials condemnats. I la futbolista Alèxia Putellas, que va assegurar que la sentència no és la solució i va demanar “solucions polítiques ja!”.

Un bon nombre de clubs lleidatans van expressar la seua opinió a través de comunicats o escrits a les xarxes socials. El Sedis Bàsquet va expressar “el seu rebuig de la sentència” perquè el club de la Seu considera que “s’han menyspreat els valors democràtics i de diàleg que caracteritzen el nostre país”, i va mostrar la seua solidaritat amb els processats i les famílies. Amb més tebiesa es van expressar el Força Lleida i el Lleida Llista (vegeu el desglossament) que van coincidir que “el club és una entitat purament esportiva i integrada per persones amb múltiples sensibilitats”, afegint que “més enllà de respectar la decisió judicial” lamenten “el sofriment de les persones processades i de les seues famílies”, i van concloure a animar “a buscar solucions polítiques i democràtiques sempre per la via del diàleg”. Un discurs, per cert, gairebé calcat del que va fer el RCD Espanyol. De la resta de capitals catalanes, el Girona FC va ser molt contundent al mostrar el “rebuig a la sentència” i demanant “diàleg sense condicions” que inclogui “l’alliberament dels líders cívics i polítics condemnats i empresonats injustament”.

Va ser el primer a fer un comunicat dient que “la solució passa de forma exclusiva per dialogar”

Les federacions catalanes van suspendre la majoria de les activitats i els van secundar els clubs

Per la seua banda, les federacions catalanes van suspendre les seues activitats i els clubs, també majoritàriament, van secundar l’aturada. La de futbol va justificar l’anul·lació d’activitat “en solidaritat amb els polítics i actors socials catalans condemnats i les seues famílies”. Des del Lleida Esportiu fins als clubs més modestos lleidatans van suspendre els entrenaments i el FC Borges va secundar el club de la capital del Segrià al demanar també l’alliberament dels presos polítics.

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va instar els clubs a adherir-se a la iniciativa Marxes per a la Llibertat, i la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) es va afegir al manifest de sindicats i entitats de la societat civil de Catalunya.

Hi va haver esportistes que també van expressar la seua opinió a nivell individual com l’exjugador i expresident del Joventut Jordi Villacampa: “Això no va de ser independentista o no. Tot el meu suport als presos polítics i les seues famílies.” El club verd-i-negre no es va pronunciar. El jugador del Força Lleida, Miki Feliu, va dir a Twitter: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el bàndol opressor.” L’alpinista lleidatana Araceli Segarra va escriure: “Mesquinesa. Vergonya democràtica”. També entrenadors de bàsquet com Salva Maldonado (“Sentiment espanyol no n’he tingut mai. En els últims anys em sento molt més català”) i Alfred Julbe (“Visca Catalunya lliure. Mai més espanyols”).