El Lleida, en un gran partit en defensa i en atac, suma els tres punts contra un Vila-real B amb el qual compartia liderat

És veritat que la Lliga no ha fet més que començar i que aquest cap de setmana es disputa la novena jornada. Però el cert és que el Lleida de Molo es va establir ahir com a líder en solitari després de la victòria, de prestigi moral, més que una altra cosa, al Mini Estadi del Vila-real B (1-3), que fins ahir compartia el liderat amb el Lleida, i amb l’Andorra, que juga avui a Oriola. L’equip lleidatà es va mostrar molt seriós pel que fa al plantejament, molt sòlid en defensa i, sobretot, demolidor en atac a l’aconseguir tres gols a les tres primeres rematades entre els tres pals. El que sol exigir-se als equips grans de la categoria. Els primers minuts del Lleida van ser potser els millors del campionat, amb una pressió avançada que va destrossar els de Miguel Álvarez, que no sabien mai la forma de moure la pilota, i que acabava indefectiblement a peus dels blaus, ahir de roig.

Ja al primer minut s’hauria pogut avançar el Lleida gràcies a una centrada d’Oriol que va ser refusada amb la mà pel central Sofian dins de l’àrea, però l’àrbitre ho va ignorar. Després, al cap de cinc minuts, no va tenir més remei que assenyalar la pena màxima perquè Carlos Bueno va fer caure Alpha quan ja es plantava en solitari davant del porter Fuoli. Marc Martínez, amb una tranquil·litat sorprenent, no va perdonar.

Amb el 0-1, el Lleida va controlar el joc amb força calma i constants arribades a l’àrea, sempre per mitjà d’Alpha, que, amb la velocitat i sentit del desbordament, anava carregant de targetes els de equip groc. Tanmateix, a la primera aproximació seriosa dels locals a l’àrea de Pau Torres, va arribar l’empat, a l’assenyalar Pérez Muley penal a unes mans de Simic. El Lleida ho va passar malament durant uns minuts, però pocs, perquè Liberto (42’) es va inventar una jugada de cine que va acabar amb una assistència impossible d’Eder que, aquesta vegada, no va perdonar. Encara va reaccionar el Vila-real abans del descans amb una doble rematada de Sofian (43) a la qual va respondre Pau Torres amb una doble i espectacular parada.

Després del descans, Miguel Álvarez va fer un doble canvi, va passar a jugar amb tres centrals i va forçar el Lleida a un intercanvi de cops que semblava que beneficiaria més els locals, que haurien pogut empatar si l’àrbitre hagués assenyalat com a penal una empenta a Baena (58’). Però llavors va aparèixer de nou Liberto (62’) amb una jugada de geni i un altra passada mil·limètrica a Eder perquè sentenciés amb l’1-3. A partir d’allà, el Vila-real va passar a dominar, però Pau Torres li va parar absolutament tot. Primer en una falta directa (69’) llançada per Lozano que va rebutjar a córner. Després va aturar un cop de cap de Sofian (71’) i un altre de Lozano (79’). I l’àrbitre encara va anul·lar un gol a Lozano (90’) per fora de joc. Els de Molo es van atansar menys i sense tant perill, amb xuts de Joan Oriol (75’) i Eder (79’), que van sortir desviats, i un últim de Cano (82’) que va aturar fàcilment el porter local. La nota negativa del tram final del partit va ser la lesió d’Álex Felip (86’), en un xoc amb un jugador local que el va obligar a abandonar el camp, primer coixejant i després en llitera, fet que deixava el Lleida en inferioritat numèrica.