Un altre títol per a Marc i Àlex l'acaricia

Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) va complir amb el que va assenyalar després de la victòria en la cursa de Tailàndia, quan va dir que per a ell no havia acabat el Mundial amb la consecució del títol, i es va adjudicar ahir una clara victòria, la desena de la temporada, al Gran Premi del Japó de MotoGP, que va donar a Honda el títol de constructors, mentre que el seu germà Àlex (Estrella Galicia Marc VDS), malgrat ser sisè ahir, tindrà diumenge vinent al traçat australià de Phillip Island la primera bola de partit per conquerir de forma matemàtica la categoria de Moto2.

Marc no va deixar lloc al dubte i es va adjudicar amb autoritat la vuitantena victòria de la seua carrera esportiva i la cinquanta-quatrena a la categoria reina, un dígit amb el qual iguala en la tercera posició ni més ni menys que Mick Doohan. A l’australià ja el va superar en nombre de títols mundials de la categoria reina amb la consecució del sisè a Tailàndia, a banda de donar a Honda matemàticament el títol de fabricants, una cosa que els responsables del gegant nipó tenen en molt alta estima i no van dubtar a celebrar a Motegi.

Marc va haver de ser ajudat per comissaris i rivals per arribar a box per celebrar la desena de l’any

I, per aconseguir tots aquests números, el pilot de Cervera va guanyar com li agrada fer-ho, amb autoritat, atès que es va veure fort ja en els entrenaments matinals de la jornada dominical i va decidir arriscar des del mateix moment en què es va apagar el semàfor. Potser per això, quan el va superar el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1) a la primera volta, va decidir tornar-li el cop de manera contundent i, des d’aquell moment, va canviar el ritme i va començar a posar terra pel mig fins i tot amb qui va demostrar ser l’únic que podia aguantar el seu ritme.

Quartararo ho va intentar però Màrquez va ser molt Màrquez al Twin Ring de Motegi i la victòria número deu de la temporada es va forjar pràcticament des de la primera volta i a un ritme frenètic, tan frenètic que el consum de combustible de la seua moto es va disparar. I es va disparar de tal manera que, després de guanyar la carrera, no va poder arribar al seu taller i, potser per això, a les últimes voltes el seu ritme va baixar notablement i va permetre al francès atansar-se –sense perillar la victòria– més del previst, ja que el que molts van considerar que era “controlar la situació” en realitat va poder provar-se, més aviat, de controlar el consum.

Clara victòria de Marc, amb un Fabio Quartararo que, a més, es va proclamar ja matemàticament com el millor debutant de la categoria, que al seu equip van celebrar com si d’un títol es tractés, deixant clar que serà el rival més a tenir en compte la pròxima temporada. La tercera plaça va ser per a un altre clàssic, l’italià Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19), que va saber desfer-se de tots els seus rivals en el seu camí ascendent, fins que ja no va poder fer més.

Nova decepció per a l’italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), que no va estar gaire encertat en els entrenaments (desè) i en carrera tampoc va poder fer gaire fins que va caure, en el vint-i-unè gir, quan no estava entre els top ten de carrera.

Més complicat ho va tenir Àlex Màrquez, que no va estar en cap moment en disposició d’ampliar el seu avantatge de 40 punts a la provisional del Mundial de Moto2, carrera que va acabar en sisena posició després de protagonitzar diversos ensurts, alguns d’importants, al principi de la prova, però almenys va aconseguir conservar 36 punts sobre el seu perseguidor, que ara és el suís Thomas Luthi (Kalex), després de fallar el mallorquí Augusto Fernández (Kalex), que no va passar del vuitè lloc.

Va guanyar per segona vegada consecutiva l’italià Luca Marini (Kalex), davant de Thomas Luthi i del donostiarra Jorge Martín (KTM), que en una cursa en constant progressió va acabar obtenint el primer podi en la categoria intermèdia.

Àlex, que havia guanyat en tres ocasions a Motegi, es va salvar d’una bona ahir. Va tenir un ensurt monumental en carrera, semblant al del dia anterior, quan va protagonitzar la salvada de l’any i dels últims temps. Va tornar a ser en el revolt d’entrada a meta, però aquesta vegada la temptativa de sortida per orelles no el va obligar a anar en paral·lel amb la moto i lliscant amb els peus sobre l’asfalt com havia fet en la sessió de dissabte. El sotrac li va elevar el darrere del selló i l’aterratge va ser amb les seues parts nobles sobre el dipòsit, però per sort no va anar a més.

En la lluita pel títol continua Àlex destacat, ara amb 36 punts d’avantatge sobre Luthi. És a dir, que podria ser campió a Austràlia si allà li fa 14 punts més al suís i els altres perseguidors es queden també a 50 o més punts de distància, segons el cas. Darrere del suís, Fernández està a 42 de distància del lleidatà, Navarro a 48 i Binder a 50.