Triomf d'or

Amb poca brillantor i massa patiment, el Barcelona es va emportar la victòria a Praga davant l’Slavia (1-2), en un partit que va començar molt bé per als blaugranes amb el gol de Messi als tres minuts, però que es va complicar a mesura que avançava el partit. Aquest triomf li dóna el liderat del grup i l’atansa a la següent ronda, malgrat que el seu futbol continua deixant dubtes, tant en la creació com a la zona defensiva. De nou, Ter Stegen va ser determinant amb les seues actuacions al primer temps i de nou Leo Messi va ser decisiu per a l’equip. El crac argentí segueix superant marques i, amb el gol d’ahir, suma quinze Champions consecutives marcant. Acumula 113 gols en aquesta competició, en la qual és el segon màxim golejador de la història, només superat per Cristiano Ronaldo, que porta 128 gols marcats.

Amb el gol que va anotar ahir, Messi ja ha batut 33 equips diferents a la Lliga de Campions, amb la qual cosa iguala Cristiano Ronaldo i Raúl. Si el crac argentí marca a l’Inter o al Borussia Dortmund en els dos encontres que falten d’aquesta fase de grups, els superarà a l’assolir els 34 equips batuts.

Amb l’electrònic a favor, el Barça no va sentenciar els txecs, que es van animar i li van posar pals a les rodes

Va sortir el Barcelona sabent com era el rival, un equip físic, flexible i amb molta presència. Davant d’això, Valverde va disposar una línia de pressió molt avançada amb el trident Messi, Suárez i Griezmann molt actiu. Valverde ja havia anunciat a la prèvia que no es fiava d’un rival que havia jugat bé en els dos partits anteriors.

Van sorprendre els blaugranes amb una sortida forta i van treure rèdit a la primera acció amb què van comptar.

Un robatori de Messi, una combinació amb Arthur Melo, la devolució d’aquest sobre Leo i una rematada de primeres al minut 3 que va posar davant el Barça (0-1). Amb tots els problemes que havien tingut últimament els blaugranes com a visitants a Europa, semblava que Valverde l’havia encertat. L’equip estava connectat i dominava la situació davant d’un Slavia que es va veure sorprès per la fulgurant sortida dels catalans.

Però com tantes vegades en aquest inici de temporada, el Barcelona va permetre créixer al rival. El seu mig camp va desaparèixer, els davanters no tenien presència i el duel es va convertir en un anar i venir, a l’escenari ideal per al rocós equip centreeuropeu, el conjunt que més quilòmetres acumulava a les cames dels seus futbolistes després dels dos primers partits.

Boril, al minut 20, va posar per primera vegada a prova el porter Ter Stegen, que va tornar a ser determinant per a l’equip i, en atac, el Barcelona només oferia les projeccions per la dreta de Semedo. Massa poc davant d’un rival que veia que tenia opcions de donar la sorpresa. Abans de la mitja hora, els blaugranes van apuntar amb dos rematades (Lenglet i Suárez) i fins al descans, les millors opcions van ser per a l’equip de Jindrich Trpisovsky.

Ter Stegen es va vestir de nou de salvador amb dos intervencions pràcticament consecutives, la primera després d’una rematada propera de Masopust, la segona després d’un tret del nigerià Olayinka.

Els errors a la medul·lar, on no van lluir ni Arthur ni De Jong; en defensa, especialment per part de Piqué, i la inacció de Griezmann van ser una llosa per als barcelonistes, que fins i tot van veure com Masopust va tenir l’empat a l’últim sospir del primer temps, al qual es va arribar amb el 0-1.

La inèrcia de l’enfrontament convidava a l’empat i l’Slavia de Praga va tardar només cinc minuts en aquesta segona part a aconseguir-ho. Va ser després d’una acció en la qual Boril va tenir més decisió que la parella de centrals barcelonistes per batre, aquesta vegada sí, el porter alemany del FC Barcelona (1-1, 50’).

Stanciu, al minut 54, hauria pogut avançar el seu equip. Aquesta acció va despertar el Barcelona, que va tenir la fortuna de marcar el segon pràcticament a la següent acció amb què va comptar, una jugada amb un punt de fortuna en la qual Messi va servir una falta i la pilota la va desviar Suárez i posteriorment Olayinka (1-2. 57’).

Però l’excés de testosterona, insuflada des de la grada, va perjudicar els txecs, que van perdre el control, i el Barcelona va començar a sentir-se cada cop més còmode. Messi no va encertar al 68, com tampoc Suárez, en una acció sol davant del porter Kolar. N’hi hauria hagut prou per sentenciar el partit.

El cop de gràcia del matx el va tenir Messi, que va fallar segurament un dels gols més fàcils de la seua carrera al minut 75 i als minuts finals, sense Busquets –lesionat–, amb Dembélé –que va entrar per Griezmann– i amb Arturo Vidal, el partit va embogir, una cosa que no acostuma a afavorir el Barcelona. Va ser molt més a prop l’empat de l’Slavia que el tercer del Barcelona. Desesperat a la banda, Valverde veia que el seu equip li donava vides extres a un rival valent i que va deixar escapar una gran ocasió per derrotar el Barça.

La victòria dels blaugranes els permet aixecar-se en el liderat del grup i posar un peu a la següent fase. Una altra cosa és el joc.