Marc Màrquez no perdona a Austràlia

Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) i l’italià Lorenzo dalla Porta (Honda) no van perdonar els rivals en les seues respectives categories per adjudicar-se la victòria en el Gran Premi d’Austràlia, en el circuit de Phillip Island.

Dalla Porta necessitava treure quatre punts més que l’espanyol Arón Canet (KTM), i una autèntica carambola de la seua compatriota Tony Arbolino (Honda), per no proclamar-se campió del món de Moto3, però el transalpí va saltar a l’asfalt australià amb la clara convicció d’aconseguir el ceptre mundial com ho fan els grans campions, amb una victòria, i la va aconseguir de manera brillant.

Pel camí, li va aplanar el terreny Arón Canet, que es va anar a terra quan buscava el lideratge d’una cursa en la qual va començar enviant l’espanyol Marcos Ramírez (Honda), que segurament li van comunicar en algun moment des del mur del seu taller o ell mateix va veure ja que en aquells instants es trobava per darrere del seu rival i, quan l’"assenyat" hagués estat assegurar-se el títol, ell va lluitar per fer-ho amb la victòria a la butxaca i ho va aconseguir.

En el cas de Marc Màrquez ningú no va dubtar de què, malgrat liderar la cursa des de la desena volta Maverick Viñales, el ja campió del món de MotoGP intentaria en algun moment doblegar el seu rival per sumar l’onzena victòria de la temporada i la recta de meta semblava ser el lloc propici per la velocitat més gran, notable a simple vista, de la Repsol Honda.

Així va ser com en l’última volta Marc Màrquez va començar la mateixa superant Maverick Viñales, però el de Yamaha no va desistir en el seu afany i va buscar superar el seu rival, si bé en aquesta oportunitat va poder més l’ambició d’intentar-ho que la lògica de conformar-se amb la segona posició, i en la corba anterior a la baixada de Lukey Heights va entrar colat i la caiguda va resultar inevitable, deixant a Viñales amb un zero a la seua casella d’Austràlia.

La victòria de Màrquez, onzena de la temporada, és també la número 55 en la categoria reina del pilot de Repsol Honda, qui d’aquesta manera es converteix en el que més triomfs obté per a la marca japonesa de l’Ala daurada, superant l’australià Mick Doohan, fins ara primer en aquesta privilegiada taula amb 54 victòries.

Tant Viñales com Màrquez es van trobar aviat amb un rival menys que podria haver-los "amargat l’existència", el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1), qui malgrat la caiguda que va patir divendres en els primers lliures va ser amb ells a la sortida, però en la segona corba l’italià Danilo Petrucci (Ducati Desmosedici GP19) se'l va emportar amb el seu propi cos i ambdós van acabar fora de carrera.

Amb la caiguda de Maverick Viñales, el britànic Cal Crutchlow "es va trobar" una còmoda segona posició que havia estat la tercera i que a la fi va recaure en l’australià Jack Miller, el més eficaç en un grup que va arribar a ser de fins vuit pilots i en el que estaven els italians Francesco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP18), Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19), Andrea Iannone (Aprilia RS-GP) i Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), els espanyols Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), Alex Rins (Suzuki GSX RR) i Joan Mir (Suzuki GSX RR).

D’aquest grup Jack Miller va ser el més beneficiat, amb Bagnaia i Mir després d’ell, mentre Valentino Rossi es va haver de conformar amb la vuitena posició, per davant d’Alex Rins i Aleix Espargaró i per darrere d’Andrea Iannone i Andrea Dovizioso.

En Moto2, Alex Márquez (Estrella Galícia 0'0 Kalex) va fallar en la seua estratègia d’augmentar l’avantatge en la provisional del mundial respecte als seus rivals, ja que tots ells li van acabar retallant diferències a l’acabar per davant d’ell tant Brad Binder (KTM), com Thomas Luthi (Kalex) i Jorge Navarro (Speed Up).