CRÓNICA. Liderat del Lleida sense gols

El Lleida Esportiu ha sortit d’aquesta jornada mantenint el liderat i sense concedir gols. En les cinc últimes jornades Pau Torres només ha encaixat un gol, el de l’anterior jornada a Vila-real, en què els blaus van donar un cop a la taula i es van imposar per 1-3 i situar-se al capdamunt de la classificació. Aquesta és la solidesa i solvència que transmet l’equip de Molo malgrat que ahir no pogués passar de l’empat contra un bon i ordenat rival com va ser l’Atlètic Llevant. No va ser el millor duel del Lleida, però encara que no va brodar el futbol tampoc es va descosir quan en algunes fases el rival, sobretot en trams del segon temps, el va arribar a superar sense traduir el joc en ocasions. De fet, el Llevant només va rematar amb cert perill dos vegades en tot el matx, una entre els tres pals a la primera meitat i una altra de desviada a la segona. Res més.

El Lleida, sense ostentacions, va tenir a prop la victòria en els dos primers minuts de joc. L’equip de Molo va sortir al galop i primer Liberto i tot seguit Eder, després de sengles rematades de cap, van posar en un compromís el porter llevantinista.

L’equip blau no va tenir grans moments, excepte l’arrancada del principi i alguns minuts, molt pocs, de la segona meitat. En les dos ocasions el protagonisme se’l va emportar Liberto. El veloç jugador castellonenc, com tot extrem, és una font d’adrenalina per a l’equip, però les seues absències del partit també aconsegueixen l’efecte de rebaixar l’efervescència del grup.

L’Atlètic Llevant va mostrar falses intencions, es va agradar i va causar una bona impressió, en un encontre molt competit, però no va colpejar el Lleida. En bona mesura perquè aquest equip blau, fet a semblança del seu entrenador, no concedeix alegries al rival. Altres temporades partits com el d’ahir potser haurien acabat en derrota.

El Lleida va anar de més a menys, amb alguna lleugera reacció a la segona part, però no va perdre mai les maneres. Va faltar més fluïdesa per superar l’entramat defensiu d’un filial llevantinista que es va cansar de rebutjar una vegada i una altra les centrades laterals, sobretot en accions a pilota aturada, dels lleidatans.

El guió de la primera part exigia canvis a la segona, però el primer va ser només per obligació al sentir unes molèsties César Soriano i ocupar el seu lloc un Simic que per ara no ofereix garanties ni seguretat a darrere. Més avançat el duel, Molo va canviar de davanter al substituir un voluntariós Eder, que no va tenir res a veure amb el golejador del doblet a Vila-real, per Raúl González. Aquest, amb més mobilitat que el company, ho va intentar en un partit que ja era difícil de redreçar i en què la sortida a última hora del reaparegut a casa, Cano, tampoc va aconseguir desencallar les canonades d’una defensa ben col·locada que a penes va concedir ocasions. L’afició blava va arribar a impacientar-se a la segona part quan dominava la pilota el Llevant, però com se sol dir en el món del futbol: “Quan no pots guanyar, almenys aconsegueix mantenir l’empat.”