Marc Márquez guanya amb autoritat a Xest el dotzè gran premi de l'any i aconsegueix el títol d'equips per completar la Triple Corona

Àlex Márquez no va poder tancar la temporada del segon títol mundial com li hauria agradat, ja que se’n va anar a terra al tram final i es va quedar sense puntuar. El petit de la saga no va estar encertat en els entrenaments, potser desconcertat pels rumors, al final certs, del seu imminent salt a MotoGP al box del seu germà Marc.

Es va ficar a la Q2 in extremis i ahir sortia des de la quinzena posició. Va fer una bona sortida i en tot just un parell de voltes ja era setè. Encara va millorar la situació a l’arribar a rodar cinquè en solitari, malgrat que molt lluny de les posicions de podi, però un error al revolt onze el va fer rodar per terra.

Marc va guanyar un altre mà a mà a Quartararo, que va liderar la prova durant les primeres voltes

“He comès un error, però he pogut acabar i anar davant de l’afició com a campió”, va dir el lleidatà

Tot i que ja era campió, va demostrar punt d’honor, va recuperar la moto i va acabar la cursa a l’última posició. “Ha estat error meu. Començant el quinzè no era fàcil, ho sabia abans de la carrera. He pogut remuntar fins al cinquè, que era la nostra posició real avui, crec. He comès aquest error, però he pogut acabar i anar davant de l’afició com a campió, que sempre és el que més omple. Vull demanar perdó a l’equip”, va explicar Àlex. La victòria va ser per al sud-africà Brad Binder (KTM), que va sentenciar així el subcampionat del món de Moto2.

Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) va posar ahir el colofó a una superba temporada amb la dotzena victòria del curs que, a més, li va valer per lligar el títol d’equips i, per tant, la Triple Corona, després del de pilots i constructors aconseguits anteriorment.

El de Cervera va guanyar el Gran Premi de la Comunitat Valenciana amb autoritat davant de nou del francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M1), que tanca la temporada sense estrenar el caseller de triomfs, encara que amb set podis en la seua estrena a la categoria.

Després de conquerir el títol a Tailàndia, Marc ja va avisar que el seu repte a partir d’aleshores era acabar al podi les quatre curses que faltaven. I ha complert amb escreix, completant una temporada increïble, en la qual ha pujat al podi en divuit dels dinou grans premis, sempre com a guanyador o com a segon. Només una taca, el d’Austin, el seu circuit fetitxe fins aquest any i en el qual se’n va anar a terra quan liderava folgadament la prova.

Márquez no va sortir bé, però amb paciència i eficàcia va anar recuperant posicions. Es va atansar al que era el líder fins llavors, el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1), i després d’estudiar-ho durant tot just dos voltes, li va assestar el cop definitiu amb contundència al revolt onze de la vuitena volta. Aleshores literalment es va acabar la cursa.

Amb el semàfor en verd, Jack Miller (Ducati Desmosedici GP19) va intentar sorprendre Quartararo a la sortida, però entre el primer i segon revolt el francès ja havia recuperat la primera posició, mentre que Márquez no va sortir bé i es va veure relegat a la sisena, si bé abans d’acabar la primera volta ja havia superat Maverick Viñales per rodar cinquè. Tot just una volta més tard, el lleidatà ja era segon i aquí va començar la caça d’un Quartararo que en aquell moment, amb el circuit lliure al davant, havia aconseguit una mica més de mig segon d’avantatge.

A darrere del de Repsol Honda es van anar definint les posicions, amb un trio perseguidor format per Miller, Àlex Rins (Suzuki GSX RR) i Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19), que lluitava per mantenir el liderat d’equips, a la fi infructuosa.

Al sisè gir, Márquez ja anava rere el rebuf del pilot francès després de marcar la volta ràpida de carrera, per la qual cosa des d’aquell moment va començar a marcar el rival per estudiar el millor moment per intentar superar-lo. I no va tardar gaire a intentar-ho, ja que al cap de dos voltes, a la vuitena, va superar de manera autoritària Quartararo al revolt onze, encara que el francès va intentar, sense èxit, aguantar al capdavant de la carrera.

A partir d’aquell moment, amb un ritme constant i tot just unes dècimes més ràpid que els rivals, el pilot de Cervera va començar a anar-se’n a poc a poc camí de la dotzena victòria de la temporada, mentre que el francès va veure que darrere la seua empremta es van enganxar tant Miller com Dovizioso i Rins, encara que va saber mantenir-los a ratlla fins al final, per sumar el setè podi de l’any.

I mentre que per a Marc Márquez era el moment de la celebració, a Jorge Lorenzo, que va entrar en els punts, li va tocar el del comiat, ovacionat en un passadís format pels integrants del seu anterior equip Ducati a l’entrada a tallers i també, poc després, per l’equip Repsol Honda, amb el qual es retira de la competició.

La victòria de Márquez i la tretzena posició de Lorenzo van donar el títol d’equips a l’escuderia Repsol Honda, un objectiu pel qual van haver de lluitar fins a l’últim metre amb les Ducati d’Andrea Dovizioso i Danilo Petrucci, que amb la caiguda els va facilitar l’objectiu. A més a més, el pilot de Cervera, que a Malàisia ja havia batut el rècord de punts que tenia el balear, tanca la temporada amb 420 punts. Una bogeria.