Un Messi novament estel·lar, Suárez i Griezmann completen una gran nit del Barça davant del Dortmund amb l'únic però de la nova lesió de Dembélé

Amb Messi, el Barcelona anirà de turisme a Milà en l’última jornada. L’astre argentí, que va participar en els tres gols del seu equip, va guiar el conjunt blaugrana fins al triomf davant del Borussia Dortmund (3-1) i el va classificar matemàticament per als vuitens de final de la Lliga de Campions com a primer del Grup F. Valverde va sorprendre amb un onze en el qual estava Ratikic, en lloc d’Arthur, i Dembélé, en comptes de Griezmann. El centrecampista croat va fallar en la primera pilota que va tocar i va propiciar una contra del Dortmund que va acabar amb un xut de Shulz que Umtiti va treure a la línia de gol. Va ser la seua única taca en tot el matx.

Dembélé, que va començar sent dels més actius en l’ofensiva local, es va retirar lesionat a mitjans de la primera meitat. El punta francès es trencava per enèsima vegada i abandonava la gespa del Camp Nou entre rabiós i abatut, en una de les imatges més dures de la nit. Pateix una lesió muscular a la cuixa dreta a l’espera de més proves mèdiques, segons va informar el club. És la tercera lesió del davanter gal aquesta temporada.

L’última jornada davant de l’Inter serà un tràmit per als de Valverde, però els italians s’hi jugaran passar

A Griezmann la lesió del seu company li va permetre presenciar, en primera fila, com la química existent entre Messi i Suárez va decantar el xoc. Després, el francès s’afegiria a la festa a la segona meitat.

La primera connexió entre l’argentí i l’uruguaià acabava en gol, anul·lat per fora de joc, als vint minuts. A la segona, Messi tornava a habilitar el seu amic, que batia Bürki pocs segons abans de la mitja hora, aquesta vegada en posició correcta.

Messi posava a prova el meta del conjunt alemany en la jugada següent abans de fer el segon, després que Suárez li tornés el regal de l’1-0.

La jugada va venir precedida d’un robatori de l’incansable De Jong, omnipresent al centre del camp i entregat a la pressió després de pèrdua amb tal devoció que va acabar encomanant els seus companys.

I és el que Barça, que havia començat apretant a dalt, va deixar de fer-ho al cap de pocs minuts –una cosa que succeeix amb massa freqüència aquesta temporada– fins que va tornar a fer-ho, animós, ja amb el marcador a favor.

El Dortmund, que només va tenir una arribada més en els primers 45 minuts, també amb Schulz de protagonista, va anar apagant-se a poc a poc fins a quedar a mercè de l’equip català que, sense fer un futbol espectacular, se’n va anar al descans amb una merescuda victòria parcial.

El Barcelona es va veure amb peu i mig a vuitens i va abaixar una marxa després de la represa, però el bloc germànic no es va sentir capaç en cap moment de donar la volta al marcador. I això que el conjunt local li va cedir terreny disposat a matar el partit a la contra i que Brandt, a l’hora de joc, va tenir una clara rematada a boca de canó que es va trobar, com gairebé sempre en aquesta Champions, amb una acció felina de Ter Stegen.

De la resta es va encarregar Messi. Sempre Messi. El 10 va avisar primer amb un cop de cap que va marxar alt i, poc després, va conduir magistralment una contra per redimir Griezmman, que es va estrenar com a golejador blaugrana a la màxima competició continental. Griezmann va ser molt aplaudit per la grada del Camp Nou, desitjosa que, per fi, exploti el francès a can Barça.

El mateix Messi a punt va estar de marcar el quart amb un llançament de falta escorat que va tocar a la creu, abans que Sancho, en el minut 77, fes el 3-1 amb un cop amb la dreta des de la frontal.

De nou Sancho hauria pogut posar emoció al xoc, a quatre minuts per al final, però entre Ter Stegen i el travesser van evitar que el seu xut acabés en el segon gol del Dortmund.

Lionel Messi va celebrar el seu partit 700 amb el Barcelona amb una altra exhibició. No era un encontre més per a l’argentí. No només pel que s’hi jugava el seu equip, en una espiral de dubtes després d’un inici de temporada irregular, sinó per assolir una xifra redona amb el club amb què va debutar dalt de tot un 16 d’octubre del 2004.

El Borussia Dortmund es va convertir en la víctima número 78 dels 87 equips als quals s’ha enfrontat Leo. O el que és el mateix: Messi ha vist porteria davant d’un 89% dels rivals contra els quals ha jugat. En aquests 700 partits, el de Rosario ha transformat 613 dianes, amb una mitjana de 0,87 per partit. Amb Leo al camp, el Barça ho ha agraït en els últims 15 anys. El seu equip ha guanyat 495 partits (70,71%), n’ha empatat 128 (18,28%) i n’ha perdut 77 (11%). Ahir a la nit Messi va disputar el seu encontre número 140 a la Lliga de Campions, amb un balanç de 114 gols i 32 assistències. L’última va ser el tercer gol amb què el Barça sentenciava el matx (min. 67). Va ser de nou en una transició ràpida. El crac de Rosario va portar la pilota fins a la medul·lar i es va inventar una passada profunda a Griezmann, que no va fallar.

Victòria per 3-1 i classificació matemàtica per al Barcelona, que continua sense convèncer però té Messi, que, des que va debutar amb 17 anys en un derbi contra l’Espanyol a Montjuïc, té a l’abast de la mà superar els registres de longevitat que encara atresora Xavi, que va disputar 767 partits amb l’equipació blaugrana. I dilluns vinent pot anunciar-se la seua sisena Pilota d’Or.