SEGRE

DEPORTES

«Les empreses de la ciutat han d'ajudar-nos»

La plantilla de l’AEM, que competeix a l’avantsala de la màxima divisió del futbol femení espanyol, desenvolupa la seua activitat en unes condicions laborals molt allunyades de la mateixa categoria masculina || Són professionals tan sols en l’exigència, no en drets

Les jugadores de l’AEM, dimecres passat.

Les jugadores de l’AEM, dimecres passat.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Si el Lleida Esportiu és el referent del futbol d’elit masculí a la ciutat, l’SE AEM ho és a nivell femení i està, a més, un esglaó per sobre dels del Camp d’Esports, just a l’avantsala de la màxima categoria. Les comparacions són odioses, però la bretxa de gènere en el futbol femení és tot un abisme. Per a les noies de l’AEM, que són l’equip revelació quartes a la Lliga i a tres punts del líder Athletic B, sona a grossa de la Loteria de Nadal el salari mínim de 77.500 euros per temporada que tenen estipulat els seus col·legues masculins de la mateixa categoria, la Segona divisió. És una dada rescatada del conveni del futbol professional que es va publicar el 8 de desembre del 2015 en el BOE i que estarà vigent fins al final de la present temporada. I a Segona B al jugador mitjà li acostuma a donar per viure del futbol com si tingués una feina estàndard. “Què és això del conveni col·lectiu?”, pregunta amb sorna Meri Solà, una de les capitanes de la plantilla aemista. Ja seriosament, la Meri posa el dit a la nafra i assenyala que “el que passa al futbol és un reflex de la societat. A totes les feines hi ha discriminació de gènere. Ens queda tan lluny el tema de drets i professionalitat que hem de lluitar pel mateix que les nostres col·legues de la Primera Iberdrola (la màxima categoria)”. El 20 de desembre serà una data històrica per a l’esport femení espanyol si es firma, com s’espera, el primer conveni col·lectiu de les dones futbolistes després d’un llarg període de reivindicacions que van culminar amb la vaga dels dies 16 i 17 de novembre.

La Meri Solà treballa com a psicòloga infantil però no percep res per jugar al futbol d’elit. Totes les seues companyes estudien o treballen al marge del futbol. Només n’hi ha quatre que cobren, per dir-ho així, unes compensacions que no suposa per això que siguin professionals. La japonesa Hisui Haza, l’única estrangera de la plantilla, percep el salari mínim interprofessional (uns 900 euros) perquè així ho exigeix la normativa laboral vigent per als forans. A la Noèlia García, que va arribar de l’Igualada, se li va buscar una feina en un menjador social i entrena les porteres de la base. A la Nàdia Dopico, que estudia Inefc, se li paga la gasolina per venir de Mollerussa. I la quarta professional és Janira Rodríguez, a la qual se li busca feina i que va arribar del Pardinyes, on ja no podia jugar perquè el treball que tenia llavors no li permetia dedicar-se al futbol d’elit. L’Anna Oriach treballa en una botiga de calçat, la Marta Cuadras, a Aspros, i la Vanesa Núñez i l’Andrea Vernet són funcionàries públiques.

El salari mínim d’un futbolista de Segona A és de 77.500 euros, mentre que elles no tenen conveni

La resta són estudiants, ja que l’edat mitjana de la plantilla és de tan sols 22 anys. L’Andrea Gómez, una de les integrants de l’equip infantil que van saltar a la fama a nivell internacional per guanyar una Lliga masculina, és la més jove amb 16 anys, mentre que les més veteranes són la Meri Solà, l’Anna Oriach i la Marta Cuadras i estan a un de la trentena. L’Andrea Gómez cursa estudis de tècnic en consideració a persones amb dependència. La Inés Faddi, fitxada aquesta temporada del Saragossa, fa la carrera d’ADE (Administració d’Empreses). La Júlia Miró estudia Veterinària i la Natàlia Fernández, Treball Social. Hi ha tres alumnes d’Inefc: la Cristina Beltrán, la Maria Subies i la Nàdia Dopico. La Vesela Ivanova, que és d’origen búlgar i ha estat internacional sub-19 amb l’Azerbaidjan, estudia Medicina, i la Patricia Teixidó i la Jordina Rovira fan un cicle de fitnes i activitats dirigides. La Paula Barreira es prepara per ser tècnic superior en Integració Social i l’Iris Aixalà estudia per a Enginyer Agrònom.

Amb tal disparitat d’ocupacions i sense possibilitat de dedicar-se exclusivament al futbol com els seus col·legues masculins de la mateixa categoria, per a l’entrenador Roger Lamesa i el seu staff tècnic planificar cada setmana de treball és com elaborar un puzle de milers de peces. “Tenen una exigència de professionals i, en canvi, les seues condicions són d’amateurs”, apunta Lamesa, que prossegueix amb el seu raonament: “Hem de conèixer el seu horari laboral i, sobretot, el dia a dia que tenen. Ens entrenem 4 dies a la setmana perquè si volem igualar-nos amb els altres equips hem de fer aquest sobreesforç.” Lamesa es refereix, per exemple, que els dilluns han d’entrenar-se en un camp de futbol 5 i al gimnàs perquè no tenen disponibilitat de camp. O que han arribat a haver d’entrenar els dissabtes a les 8.30 perquè alguna de les jugadores que treballen pugui arribar a temps a la feina. Mans i mànigues va haver de fer la Vanesa Núñez Pixu, capitana i golejadora de l’equip al costat de la Natàlia, quan va sortir del seu lloc de treball un diumenge a les 6.00 de la matinada a Tortosa i a les 8.00, ja a Lleida, pujava a l’autocar amb les companyes per anar a jugar aquell mateix matí al camp del Barça B. Per la seua part, l’Andrea Vernet, que exerceix de funcionària a Falset (Tarragona), està planificant aquests dies la seua disponibilitat per jugar l’any que ve després de conèixer el seu calendari laboral a còpia d’encaixar les vacances i els dies personals. Més d’un partit ha tingut baixes Roger Lamesa per motius laborals, un handicap afegit a les lesions i les sancions que no hi ha al futbol d’elit masculí. I no només afecta les jugadores el calendari laboral. El Miquel Seuma, segon entrenador i professor de professió, ha hagut de fer classe a les 8.00 després d’arribar a les 3.00 d’un desplaçament. Els rivals de l’AEM dependents de clubs masculins de Primera tenen millors condicions que la resta. De fet, les futbolistes de l’Athletic B sí que són totes professionals, encara que sigui a anys llum dels seus col·legues homes.

El diumenge 15 de desembre l’AEM juga a Lugo. Serà un viatge, comptant-hi parades, d’unes 10 hores d’anada i 10 de tornada. Partiran divendres al llindar de la mitjanit i dormiran pel camí, però almenys dissabte podran entrenar-se una mica i estirar les cames abans de jugar l’endemà. “Per a un equip masculí seria inacceptable viatjar en aquestes condicions, però per a nosaltres és un regal”, diu Lamesa.

El primer equip s’autogestiona i busca espònsor

“AEM ets tu, AEM sóc jo”, diu el lema del club més antic de la ciutat, fundat el 1925 primer amb el nom de Claver CF, i en el qual el futbol femení té una gran importància sent la primera plantilla el referent de tot el futbol base. Compta amb 34 equips, dels quals set són femenins, i un pressupost proper als 200.000 euros. El primer equip no rep res del club, s’autogestiona. Des d’aquest any compta amb abonats per a aquest equip, uns 200 que paguen 25 euros. Busquen patrocinador.

tracking