Punt en gran

“Sabia que havia d’acabar la jugada perquè un contraatac podia ser perillós. Com que no veia angle per xutar he continuat, he intentat driblar totes les jugadores que hi havia i al final era xutar o res i l’he xutat com he pogut, amb la puntera.” Així resumia Andrea el seu gol èpic. Contra el Madrid B ja va donar la victòria a l’últim minut i, ahir, va ser de nou la protagonista de la gesta.

Malgrat tot, la jove mitjapunta assegura que no és bo haver de remuntar tan sovint: “Patim massa, però és cert que mai ens donem per vençudes, ja sigui al minut 90, al 95 o al que sigui. Sempre anem a totes”, va explicar. També va assenyalar que “som un equip de barri i és inimaginable que siguem tan amunt”.

Miquel Seuma, segon entrenador de l’AEM, destaca que l’equip de nou va “treure el seu esperit”

El segon entrenador, Miquel Seuma, va felicitar Andrea pel gol: “Ha estat un golàs, és jove però està despuntant en els últims partits i sabem del que és capaç.”

Sobre l’encontre, Seuma va destacar que “el gol de l’empat ens ha fet mal com a equip, perquè era un moment en què estàvem fent bé les coses”, a la qual cosa va afegir que “el més important és que hem sabut sobreposar-nos-hi i treure el nostre esperit”.

Sobre el fet d’haver encaixat més gols que abans en les últimes jornades –set en cinc partits i cap amb la porteria a zero–, va explicar que “són gols corregibles i en som conscients”, però va voler posar en relleu, alhora, que “abans ens costava molt sobreposar-nos als gols rivals i últimament sí que som capaces de fer-ho”.

Per la seua banda, l’entrenador de l’Atlètic B, Blas Ramírez, va reconèixer que, després de ser tan a prop del triomf, l’empat final va ser un cop dur per a l’equip: “En calent te’n vas molt fotut, però demà ho veurem diferent i, sobretot, tenint en compte que aquí no havia puntuat ningú”, va explicar el tècnic.

De vegades, els més petits són, precisament, capaços d’aconseguir el més gran. Andrea Gómez té només 16 anys i, a més de semblar una veterana a Segona, va protagonitzar l’enèsim partit de l’AEM amb l’èpica aquesta temporada. I és que, fins i tot sense aconseguir els tres punts, les lleidatanes continuen sumant a l’heroica.

Ahir van ser capaces de ressorgir de les cendres i d’un noqueig anímic absolut amb l’Atlètic de Madrid B. Va ser al límit, al minut 89. Allà es van trobar una vegada més amb la seua fe inesgotable, que segueix catapultant-les al capdamunt. Des de l’inici, va ser l’AEM el que va generar més perill aprofitant la velocitat de Natàlia i Pixu, que es van buidar. Les de Roger Lamesa van aprovar en totes les línies. Contundència a darrere amb un altre gran partit d’Iris i solidesa i fermesa al centre del camp amb una lluïda Paula Barreira.

Precisament, va ser Barreira la que va dissenyar al mil·límetre la jugada de l’1-0. Amb les línies trencades, va veure l’arrancada de Pixu per l’esquerra i li va posar una pilota mesurada. Mig gol, perquè aquí la capitana va fer el que sap fer. Va parar l’esfèric i el temps i, des del vèrtex esquerre, va batre Paula Vizoso, que fins aleshores havia atallat tot el perill. Un bon presagi per anar al descans. Però va tocar patir. L’AEM va viure al segon temps el pitjor moment de la temporada. De guanyar i imposar cert control a trobar-se amb dos gols blanc-i-rojos gairebé seguits que van fer témer amb la derrota i amb la pèrdua de la imbatibilitat a casa.

Va ser un gir de guió propiciat per l’únic error manifest que va tenir l’equip. Una pèrdua de pilota de Jani en camp propi va permetre a Andrea López sorprendre Noèlia des de lluny. 1-1 i mitja hora per endavant. Per com es va produir, l’empat va curtcircuitar tots els esquemes. I l’Atlètic B es va envalentir. Així va arribar, nou minuts més tard, l’1-2. Una altra vegada López, de xut ras i sec, tombava el marcador.

L’AEM patia i les matalasseres seguien rondant l’àrea. El cop assestat per les blanc-i-roges semblava que havia sumit l’equip en un coma irrecuperable. Però d’aquí el va rescatar de nou, i un altre cop a última hora, una cosa que no es compra amb diners. Que es té i que a l’AEM li’n sobra. De fe. Natàlia servia des de la dreta, la línia defensiva atlètica rebutjava dos vegades i la pilota queia a Andrea a la frontal. L’ex del Barça s’internava a l’àrea i deixava assegudes fins a quatre rivals que van a enxampar-la i, des de l’àrea petita i gairebé sense angle, aixecava la pilota i amb l’esfèric tot el Recasens. Golàs i punt important. Obra de la més petita. I en gran.

L’AEM segueix invicte a casa després de 7 partits i conserva el quart lloc L’AEM conserva la quarta posició, a quatre punts de l’Ahletic B, líder, i a setze de l’Sporting i el Pozuelo, els dos equips en zona de descens. L’empat entre el Saragossa i l’Eibar, a un i dos punts per sota, va permetre que la distància amb ells es mantingui intacta. Demà, l’Alabès visita el Racing. Les vitorianes són les úniques que poden superar l’AEM en cas de victòria, de manera que, en el pitjor dels casos, les lleidatanes acabarien la jornada cinquenes. Les blaves es van deixar els primers punts a casa, però continuen invictes després de set partits i, en global, en porten tres sense conèixer la derrota.