ELS DETALLS
El Lleida s'embussa
Malgrat el seu domini no aconsegueix passar de l’empat a zero davant d’un defensiu Ebro, que no va patir gaire || Els locals s’ofusquen en atac i creen poc perill
El Lleida entra en crisi de resultats al no poder passar de l’empat (0-0) al Camp d’Esports davant d’un defensiu Ebro, ja que ha sumat tan sols dos dels últims dotze punts disputats amb dos empats contra Barça B i contra els aragonesos i dos derrotes per la mínima en els dos últims desplaçaments (Llagostera i Andorra). Amb tot, els de Molo, que ahir va complir el seu últim partit de sanció, aconsegueixen mantenir-se a la zona de play-off, situats a la quarta plaça, empatats amb el tercer (Espanyol B) i també amb el cinquè (Andorra).
El Lleida, que troba moltíssim a faltar la velocitat i el desbordament de Liberto per trencar partits embussats (la lesió del qual curiosament coincideix amb l’esbroncada que li va dedicar Molo davant del Barça B i que va acabar amb l’expulsió del tècnic), no va saber trencar l’engranatge defensiu de l’Ebro (3-5-2) que, molt ben plantat al camp i amb una notable capacitat de sacrifici col·lectiu, tampoc va patir gaire per mantenir l’empat inicial encara que, això sí, renunciant pràcticament a tot el que no fos la igualada. El Lleida, que va entrar molt fred en el partit, tampoc estava gaire sobrat d’idees, sobretot al primer temps, en què, malgrat les seues arribades, només va tenir una ocasió clara de gol. Va ser en el minut 21, en una bona jugada per la banda de José Ruiz, a la qual Raúl González va respondre amb una semivolea, en acrobàtica posició, que va sortir fregant el travesser.
A la segona meitat, l’equip, que ahir va estar dirigit des de la banda per un hiperactiu Jorge Garcés, va arriscar una mica més davant del replegament de l’Ebro i va passar a jugar amb tres centrals (Trilles, Adri León i Simic), mentre José Ruiz i Joan Oriol passaven al centre del camp i Abel Molinero es col·locava com a tercer punta al costat d’Eder i Raúl González. La cosa tampoc va ser per llançar coets, però almenys es va arribar més i millor. Ja en el 48 hauria pogut marcar el Lleida amb una bona rematada de Xemi que va obligar a lluir-se Loscos, que tret de les seues constants pèrdues de temps amb el consentiment arbitral va ser el millor del seu equip. El rebuig posterior el va estavellar Abel Molinero al cos d’un defensor aragonès. Dos minuts després, Loscos va enviar a córner un bon xut de Xemi, i Eder (58’) va enviar als núvols una pilota franca. Semblava que el gol estava a punt de caure i que el Lleida, com mana la tradició quan s’enfronta al Camp d’Esports a l’Ebro, resoldria la papereta en el tram final, però aquesta vegada, per desgràcia i a diferència de les tres anteriors, no va ser així.
José Ruiz (77’) va tenir el gol en un bon cop de cap però el meta aragonès ho va evitar i el col·legiat, un minut després, va anul·lar per fora de joc un gol a Eder. A partir d’aquí, el Lleida, que va treure l’artilleria que li quedava a la banqueta amb Sebi, es va bloquejar i es va limitar a penjar una pilota rere l’altra a l’àrea rival per a lluïment de la parella de centrals, que els refusaven sempre malgrat concedir diverses faltes laterals i a la frontal de l’àrea que tampoc no van portar conseqüències negatives per als seus interessos. En l’afegit, Eder, dos vegades (90’ i 93’), hauria pogut marcar, però estava escrit que el 0-0 era inamovible.