CRÒNICA | Un altre pas enrere del Lleida

El Lleida va entrepussar de nou amb la mateixa pedra i va encadenar la tercera derrota en un desplaçament. Va perdre ahir per 1-0 a Cornellà i, igual com li va succeir a Llagostera i Andorra, va encaixar el gol en els últims minuts del matx. Aquesta vegada va ser en el 86 quan Pablo Fernández va rematar des de l’àrea petita, i entre els dos centrals, una centrada d’Eloy –el millor jugador de l’equip local–, sense que pogués fer-hi res Pau Torres.

Fins aleshores els de Molo havien aguantat perfectament en defensa les escasses escomeses d’un Cornellà que es limitava a penjar pilotes a l’olla, la qual cosa facilitava el treball defensiu de César Soriano, Simic i Marc Trilles –ahir pivot i que en alguns moments va jugar de tercer central–. Tanmateix, el Lleida va abusar del futbol directe en lloc de buscar el combinatiu, amb un excés de pilotes llargues per aprofitar la velocitat d’Alpha, esperant que pogués superar la parella de centrals locals. Cosa que no va ocórrer en cap ocasió perquè si d’alguna cosa va patir el Lleida va ser de crear oportunitats clares de gol, tret d’una en el minut 71, en la qual Guzmán va treure sota pals una falta lateral llançada amb rosca per Abel Molinero i que va anar enverinant-se a mesura que arribava als dominis de Ramón.

Tret d’aquesta jugada, la resta de les rematades del Lleida van ser totes desviades o van arribar centrades i fluixes a les mans del meta Ramón, com un cop de cap de Simic (7’) i un altre d’Éder (27’). Va ser una mostra que l’equip continua negat davant de la porteria rival. De fet, no ha estat capaç de marcar un gol en els tres últims partits i, amb aquesta derrota, surt del play-off i allarga la mala dinàmica, que l’ha portat a sumar només dos punts dels últims 15.

El Cornellà, que va oferir un futbol travat i amb nombroses faltes –va cometre’n fins a un total de 18–, tampoc va disposar de grans ocasions de gol, encara que les seues sí que van ser les més clares. Pau Torres va evitar dos gols després de dos badades defensives locals, enviant a córner una rematada primer d’Esteve (13’) i una altrea d’Eloy (20’). Tanmateix, la seua ocasió més clara va arribar en el 22, quan Eloy, en jugada personal, va estavellar la pilota al travesser, amb Pau Torres ja batut.

Abans del descans, el Cornellà va tornar a tenir el gol abast en una rematada d’Esteve (23’), que va sortir fora per poc, i en una de Javi Jiménez (41’), que va aturar bé el porter lleidatà.

El Cornellà, encoratjat per la seua afició, va sortir pressionant a dalt després del descans i, en un robatori de pilota, Pablo Fernández va gaudir de la fins llavors més clara ocasió per marcar, al plantar-se en solitari davant de Pau Torres, per enviar la pilota per sobre del travesser (58’). El Lleida continuava jugant l’opció de les pilotes llargues, però mai arribava a inquietar el porter Ramón, malgrat les rematades de Xemi (63’ i 66’) i Oriol (73’), que van sortir desviades. L’últim quart d’hora va ser clarament de l’equip local, que hauria pogut inaugurar el marcador en una centrada des de la línia de fons de Guzmán, a què no va arribar cap rematador local (83’) i va acabar sentenciant el matx amb un perfecte cop de cap de Pablo Fernández, després d’una mesurada centrada d’Eloy, que no van poder interceptar cap dels dos centrals lleidatans (86’).

El Lleida ho va intentar a la desesperada, però tret d’una rematada de Marc Trilles, sumat a l’atac i que va sortir per sobre del travesser (92’), no va tornar a atansar-se a l’àrea local. Després del xiulet final, els barcelonins van celebrar com si d’un títol es tractés, el seu setè partit seguit sense conèixer la derrota que els porta de nou a la zona alta de la classificació.