El Térmens, amb Josep Maria Casals, de 49 anys, es va enfrontar diumenge al Balaguer, on juga el seu fill Joel, de 16

Que en un partit de futbol s’enfrontin familiars en els dos equips, sense ser freqüent, tampoc és una cosa extraordinària. El que no és habitual és que en un equip jugui el pare i a l’altre, el fill. És el cas que es va donar diumenge al partit de Segona Catalana entre el Balaguer i el Térmens.

A l’equip local hi ha Joel Casals, de 16 anys, i a la plantilla del Térmens hi ha el seu pare, Josep Maria Casals, de 49, a més d’un cosí, Guillem Casals, fet que el va convertir en un duel especial: “Va venir la família i molts amics a veure el partit”, explica Josep Maria, que encara no té clar si aquesta serà la seua última temporada com a federat. “Ho parlo cada any amb l’entrenador i encara que al març en compliré 50, esperaré fins a final de temporada per prendre la decisió”, explica.

Casals, nascut a Térmens, va jugar cinc temporades al Balaguer, quatre de les quals a Tercera divisió. “Gairebé sempre he jugat al Térmens, menys quan vaig fer la mili, que vaig jugar en un equip de Preferent de Múrcia. També vaig jugar a Preferent amb l’Artesa de Segre i Carles Viladegut em va portar al Balaguer. Va ser una gran experiència, no tinc paraules”, comenta. “Ho vaig deixar quan vaig sortir del Balaguer i durant quatre anys vaig jugar als Veterans del Balaguer, però amb 40 vaig tornar al futbol federat amb el Térmens. I aquí segueixo.”

Fins dissabte Joel, que encara és juvenil de primer any, no va saber que seria convocat amb el primer equip. L’únic que va faltar perquè la festa fos completa va ser coincidir tots al camp. Guillem va ser titular al Térmens i va ser substituït al minut 60; Joel va ser suplent i va sortir al camp al minut 77, quan el marcador ja era de 4-1 per al Balaguer, resultat amb el qual va finalitzar el partit i Josep Maria no va jugar. “A veure si en el matx de la segona volta podem coincidir”, valora.