Clàssic amb poc futbol

El clàssic del Camp Nou es va segellar ahir amb un empat (0-0) entre Barça i Madrid, taules en un dels seus duels més fluixos, a nivell de futbol, dels últims anys entre dos rivals que amb prou feines van crear ocasions de gol. Malgrat que Piqué i Ramos van salvar els equips traient dos rematades a la línia de gol i tot i que Bale va marcar una diana ben anul·lada per fora de joc previ, no hi va haver gaire més futbol i aquest clàssic es va apagar amb el pas dels minuts. Luis Suárez i Messi també van tenir dos ocasions molt clares, però no van aconseguir encertar en la rematada.

El Madrid va jugar més que el Barça en els primers temps. Va tenir més pilota i va dominar més el tempo del partit, encara que això no es traduís tampoc en grans ocasions de gol. La pilota que va treure Piqué sobre la línia a rematada de Casemiro va tenir la seua resposta en el refús de Sergio Ramos d’un tret de Messi. Va ser el més perillós que es va veure al llarg del xoc. Al Barça li va ser bé jugar des del darrere, salvaguardar-se en la seua defensa i sobretot en Ter Stegen, i esperar que Messi fes màgia. Però el 10 no va poder aparèixer, no va poder ser decisiu i es va confirmar el que va apuntar en una entrevista aquesta setmana: que juga més còmode al Bernabéu que a casa. Va ser un clàssic plàcid, relativament net, però sense gaires ocasions. No hi va haver cap tsunami futbolístic, en un dels duels menys vistosos que es recorden en els últims anys. I sense gols. Tot i que estava en joc el liderat, continua en mans del Barça però els dos segueixen amb els mateixos punts. Una igualtat a la classificació que es va traslladar al camp, amb una lleugera superioritat blanca, encara que a ràfegues. Zidane va donar entrada a Rodrygo i Modric al minut 80, buscant que els seus sortissin líders del Camp Nou, però el Barça va amarrar la pilota i també va tenir l’ocasió d’avançar-se. L’entrada d’Ansu Fati, del planter, al minut 82 tampoc va poder ser un revulsiu per als blaugranes. El jove extrem a penes va rebre pilotes i el pas dels minuts semblava segellar el pacte de l’empat. Sense ostentacions, ni floritures, ni ocasions contínues en un matx que va estar marcat a la prèvia per tot el que no va ser l’aspecte esportiu. L’aficionat blaugrana, acostumat no fa tant a un futbol ofensiu i dominador, va demanar per moments veure aquell equip que els va meravellar. Però no va arribar. El Barça va estar més temps corrent darrere de la pilota que fent-la córrer. Jordi Alba va tenir una acció clara al minut 41, després d’una gran passada de Messi a l’esquena de la defensa blanca, però el xut, de primeres, va sortir massa creuat. Va ser l’ocasió més clara del Barça.

També va ser del poc que va fer l’equip de Valverde per intentar guanyar el partit. Això i alguna acció que no va trobar rematador, tot i estar ben treballada. Arturo Vidal li va donar un altre aire quan va entrar al camp al 55. Valverde va prescindir de Semedo, Roberto va passar al lateral de dret i a poc a poc el Barça es va anar estirant. A la primera acció de mèrit Griezmann va estar a punt d’estrenar el marcador. Va deixar la pilota a Messi, però no va encertar de primeres i a la jugada posterior Ramos va frustrar la rematada de Suárez. El duel hauria pogut estar en una acció al 73. Bale va marcar després d’una assistència de Mendy, però el lateral va partir de fora de joc tal com va indicar el jutge de línia i va confirmar el VAR. Al final, un empat que té gust de poc i no gaire habitual en aquest tipus de clàssics a la Lliga.