Eliminació cruel

Es desconeix l’origen en concret de la famosa expressió tortura xinesa, però el més segur és que la gran crueltat i fama de les tortures al país asiàtic van acabar sent una expressió. Una cosa semblant va patir ahir a la nit el Lleida amb un Camp d’Esports sense encant i enmig de la pluja que va caure ja avançat el partit. El torturador va ser Wu Lei, el crac xinès que va arribar a l’Espanyol després de ser una estrella al seu país i Bota d’Or de la Superlliga xinesa durant cinc temporades, que en va tenir prou amb dos urpades a l’inici de la segona part i en els últims instants del partit per liquidar l’eliminatòria.

La Copa d’aquesta temporada, amb un format renovat i molt atractiu per als equips modestos, no va arribar en bon moment ni per al Lleida ni per a l’Espanyol. El cuer de Primera va demostrar tots els tics d’un equip pres de l’ansietat, mancat de ritme i amb moltes inseguretats. Cert és que van jugar diversos joves i futbolistes menys habituals perquè és ara mateix la Lliga l’únic que els ocupa i preocupa els de Pablo Machín, però la primera part de l’equip blanc-i-blau va ser depriment. Si l’Espanyol travessa problemes a la Lliga, el Lleida –encara que no de tanta gravetat– tampoc està com per tirar coets després de sumar cinc jornades sense guanyar i haver caigut dels llocs de play-off. Molo, com el seu col·lega Machín, va tirar de diversos joves, però també és cert que entre les baixes obligades que té tampoc podia reservar gaires efectius per a l’imminent partit a Sabadell de demà.

Així les coses, l’equip lleidatà va ser millor a la primera part i a la recta final de la segona. L’Espanyol es va limitar a ser més efectiu. Dos rematades entre els tres pals en tot el partit, dos gols. Màxim càstig impossible. Wu Lei, al minut 52, va treure petroli d’una gran passada en profunditat de l’argentí Piatti i davant de la mitja sortida de Víctor Vidal el va batre per sota al primer pal. I al 90, el davanter xinès es va treure de la màniga una rematada creuada que va sorprendre tota la defensa lleidatana i Víctor i va establir el 0-2. I va estar a punt d’aconseguir un hat-trick, però la seua galopada en el temps afegit es va perdre a fora.

El Lleida es va acomiadar de la Copa, però va deixar bons moments. La pressió que va exercir sobre l’Espanyol a la primera meitat va impedir als barcelonins que fluís el seu joc i, al final, quan el resultat era de 0-1, va buscar l’empat amb afany amb dos possibles penals inclosos que no va xiular el controvertit i mediàtic àrbitre valencià Mateu Lahoz. També va deixar detalls de la seua gran qualitat Fernando Cano, amb ruleta a l’estil Zidane inclosa, al qual necessita molt el Lleida per ressorgir a la Lliga. La defensa blava va ratllar a bon nivell, amb menció especial a Joan Oriol, i els canvis de ritme de Liberto en els minuts que va jugar van ser del millor d’un partit, en el qual el Lleida va ser un digne rival per al cuer de Primera.

A la Xina segur que s’ho van passar pipa veient per televisió dos compatriotes en un partit de la competició espanyola. Wu Lei, la seua estrella, a més va marcar i al Lleida es va alinear Liu Yang, com ja va succeir fa dos temporades amb Cheng davant de l’Atlètic.