Tot queda igual

Tot queda igual, o més ben dit, pitjor, perquè resta una jornada menys i avui, si l’Oviedo és capaç de guanyar a casa l’Osca, l’ICG Força Lleida entraria per primera vegada aquesta temporada a la zona de descens. I tot després de firmar ahir una altra deplorable actuació, en la qual va exhibir de nou unes carències alarmants en totes les facetes que reclamen a crits reforços, i no només un per cobrir la baixa ja confirmada de Mike Carey. Ahir l’equip va aguantar mitja part. A la segona va sucumbir pels mateixos errors i va acabar rebent, per primera vegada en la seua història, més de 100 punts com a local i encaixant la derrota més gran al Barris Nord (72-101).

Aranzana no va sorprendre d’inici amb el primer quintet com a entrenador del Força Lleida. Va sortir amb Chapela en la direcció, Santa Ana i Feliu a les ales i Shaquille i Stutz a la pintura, cinc dels sis jugadors més utilitzats en l’etapa de Jorge Serna. Els primers compassos va ser un cara a cara entre Santa Ana i Agada. Els dos s’aparellaven i cada un va treure els seus millors dots ofensius. El nord-americà, firmant dos triples consecutius i el nigerià, amb tres cistelles de dos, l’última amb tret addicional després d’una personal del mateix Santa Ana, la de la frustració al fallar el seu tercer intent triple. Just en aquest moment el Melilla havia capgirat el partit, que va passar del 6-2 inicial al 8-12 al completar un parcial de 2-10.

Encaixa per primer cop més de 100 punts com a local i la derrota més àmplia al Barris Nord de la història

L’ICG Lleida havia entrat en un dels seus típics moments de desconnexió que tant temia el nou entrenador, que veia com tot el que havia alertat a la prèvia, com les cistelles fàcils concedides al rival, el rebot defensiu i la perillositat d’Agada, s’estava complint. A menys de quatre minuts per acabar el primer quart, Aranzana va haver d’aturar el partit. El marcador ja reflectia un perillós 10-19, després d’un triple de l’ex del Força Lleida Matulionis.

La presència de Mbaye a la pista va donar una altra alternativa ofensiva als de negre. Els sis punts del senegalès des de la mitjana distància i sis més de Sans, els dos últims sobre la botzina de final de període, van rescatar l’ICG, que va tancar els primers deu minuts amb l’electrònic ajustat (22-24). Havia salvat el primer defalliment amb certa solvència, tot i que el joc va millorar al segon assalt, dominat pel Melilla gràcies a l’efecte Agada.

El nigerià va jugar al seu aire i sense oposició. Ni Santa Ana primer, ni Sans després ni Sierra a les acaballes del segon període van poder amb ell. Va firmar deu punts més –20 en total al descans i 29 de valoració, gairebé tants com l’ICG, 38– que van permetre al quadre nord-africà assolir l’intermedi amb una renda de set punts (41-48), un mal menor d’acord amb les prestacions que havien mostrat un i l’altre fins aquell moment.

La segona meitat no hauria pogut començar pitjor. Parcial de sortida de 0-6, amb Agada omnipresent, anotant, robant i assistint, i Aranzana que ha de parar immediatament el partit, i això que només havia transcorregut un minut i sis segons de joc (41-54).

Les instruccions del tècnic val·lisoletà no van calar i l’equip va començar aquí el seu declivi dels últims partits.

Les pèrdues i els tirs precipitats es van succeir i el Melilla, sense cap mena d’oposició, va anar incrementant l’avantatge fins als 26 punts que reflectia el marcador al final del tercer quart (54-80), després d’encaixar un demolidor parcial de 13-32 que va provocar els primers xiulets de l’afició.

Amb l’encontre més que sentenciat, només els quedava no deixar-se anar i salvar l’honor. Aranzana va recórrer als temps per intentar aturar en la mesura que fos possible les ratxes anotadores dels de Melilla, mentre als seus jugadors els costava Déu i ajuda anotar una cistella. El quart se’ls va fer etern, com als aficionats, ja resignats i que no van voler acarnissar-se amb un equip que va acabar esclafat i rebent la barbaritat de 101 punts, la primera vegada en la història que els encaixa al Barris Nord.