El Lleida augmenta els registres negatius a l'encaixar una golejada d'un Sabadell molt superior

El Lleida va tancar el 2019 de la pitjor manera possible, encaixant una golejada a la Nova Creu Alta (4-0) contra un Sabadell molt superior i en un partit en el qual tot els va sortir malament als de Molo des d’un principi. Va començar amb un penal en contra als tres minuts de joc que, a més, va suposar l’expulsió de José Ruiz per una suposada agressió a Aarón Rey, que va continuar amb un absurd segon penal de Joan Oriol, també a Aarón Rey i va finalitzar amb la lesió, al punt de la mitja hora, de Marc Trilles. Massa contratemps per a un Lleida que va pagar molt car l’esforç coper davant de l’Espanyol 48 hores abans i amb un líder que encara estava més motivat que els de Molo, que també asseguraven afrontar el matx com un repte personal per les constants queixes des del Camp d’Esports cap al quadre arlequinat, per no jugar el partit diumenge perquè els blaus poguessin recuperar-se adequadament.

El fet d’encaixar tan aviat l’1-0 (Edgar Hernández no va perdonar el llançament de la pena màxima) i haver de jugar 87 minuts, més els afegits en cada període, amb un jugador menys, va ser una llosa per als de Molo que, tot i que van mostrar un encomiable esperit de lluita i sacrifici, van ser molt inferiors a un rival crescut i que es va aprofitar molt del fet que el Lleida retardés la pressió a la seua línia de tres quarts, la qual cosa permetia als centrals locals arribar amb la pilota controlada, i sense oposició, fins al centre del camp. El Lleida, amb el 4-0 final, no fa més que augmentar els registres negatius: quatre derrotes consecutives en desplaçaments; 502 minuts sense marcar un gol (l’últim va ser al Camp d’Esports amb el Barça B, el 23 de novembre) i havent sumat tan sols dos punts dels últims divuit possibles, amb la qual cosa culmina un 2019 certament decebedor si es té en compte que, al primer partit de l’any, el 5 de gener a Ontinyent, el Lleida el va afrontar com a líder de la categoria.

Després d’encaixar l’1-0, Molo va recompondre l’equip recol·locant Eneko –que va jugar fins en tres posicions diferents– al lateral dret i va deixar només en punta Eder ajudat per Liberto, que va ser el més incisiu dels lleidatans fins que se li van acabar les forces. De fet, el Lleida no va rematar ni una sola vegada en tot el primer temps, mentre que el Sabadell, amb calma, arribava una vegada i una altra als dominis de Pau Torres. Després d’una rematada de Néstor Querol (18’) que se’n va anar fora per poc va arribar el 2-0 amb un altre penal fruit de la impotència de Joan Oriol, ofuscat al perdre una pilota al caire de l’àrea davant d’Aarón Rey. El 2-0, obra d’Adri Cuevas, va eliminar les escasses esperances del Lleida de treure alguna cosa positiva de l’encontre. El Sabadell encara va poder marcar el 3-0 abans del descans en un xut del capità, Ángel, que va resoldre un embolic a dins de l’àrea que va acabar sortint a fora després d’estavellar-se a la base del pal. A la represa no van canviar les coses tot i que el Lleida hauria pogut entrar al partit si Mackay, en la seua única intervenció, no hagués evitat, amb una espectacular estirada, una falta directa llançada per Cano. Va ser un miratge perquè el Sabadell va ser molt superior, a mesura que als blaus (ahir de roig) se’ls acabaven les forces. El 3-0 va arribar en una jugada d’estratègia amb un córner des de la dreta que Aleix Coch, al segon pal, va rematar de cap i va superar els defensors lleidatans (56’). Edgar Hernández, abans de ser substituït, va enviar una pilota al pal i el capità Ángel, entre els oles del públic, va marcar el 4-0 amb una rematada amb rosca (69’) que va fer inútil l’estirada de Pau Torres. Amb el Lleida entregat i sense gairebé forces, el Sabadell va aixecar el peu de l’accelerador i ja no va voler fer més sang, excepte en una falta directa que va sortir per poc.