“El meu desig per a l'any que ve és mirar de lluitar per l'ascens”

Després d’encunyar “la màgia del Recasens”, Roger Lamesa va afirmar que la d’ahir va ser una de les més celebrades de les que s’han aconseguit a casa a l’últim sospir: “Ho ha estat per l’entitat del rival, que aquesta temporada optava a l’ascens, i pel context del partit. Altres dies era més tangible, però avui teníem menys control i les jugadores d’atac més cansades.”

L’entrenador lleidatà, al ser preguntat per un propòsit i un desig per a l’any nou, va dir: “El propòsit és millorar fora de casa, que últimament ens costa, i un desig és poder lluitar per l’ascens.”

“Les condicions són les que són, però sempre hem de ser ambiciosos”, afegia Vernet, a la qual la col·legiada va atribuir l’1-1: “Després de la celebració m’ha preguntat si l’havia posat jo i li he dit que no ho sabia, perquè Patri rondava per allà i hi ha hagut rebots”, va explicar en aquest sentit la defensa blava. Natàlia, per la seua banda, va comentar la seua participació en el gol: “Quan fa vent aprofitem les ràfegues per tirar tancat i veure si entra. Les dos primeres no han sortit, però la tercera sí.”

Finalment, l’entrenador de l’Oviedo, Miguel Méndez, va dir que va qualificar la derrota de “càstig molt dur”: “Just abans n’havíem tingut una nosaltres, però així és el futbol i et quedes amb cara de tonto”, va explicar el tècnic.

I va tornar a passar. A l’últim sospir. Per quarta vegada consecutiva. Madrid B, Racing, Atlètic i ahir Oviedo. L’AEM, en un nou capítol de la història que va escrivint al llarg de tota aquesta temporada a Segona, va reinventar el concepte d’èpica i va aconseguir una nova remuntada al Recasens, amb dos gols a pilota aturada i amb el temps ja vençut.

Hisui Haza va entrar a la convocatòria a última hora després de no completar un entrenament fins divendres. Segons havia comentat Roger Lamesa, estava en condicions de disputar a tot estirar mitja hora.

Però a més d’aconseguir una nova gesta, l’AEM està entossudit a mantenir un idil·li amb el destí capritxós, que va voler que, precisament, fos la internacional japonesa la que certifiqués un altre triomf en gran, que tanca una primera volta de somni, amb 22 punts de 24 a casa.

L’enèsim gir de guió va arribar propiciat per un inici de partit en el qual l’AEM es va veure sorprès molt aviat per les asturianes. Al minut 7, Yuki penjava una falta a l’àrea que pentinava Villamayor superant la imprecisa sortida de Noèlia (0-1). Aquí va acabar tot el que l’Oviedo va ser capaç d’oferir en els primers 45 minuts, ja que des d’aquell moment va agafar la batuta l’AEM i el joc es va desenvolupar pràcticament en la seua totalitat en terreny visitant. També és cert que no va ser un dels duels més brillants de les lleidatanes, que arribaven amb la baixa, per motius laborals, de Pixu i Vesela, a més de les ja conegudes per lesió de Cuadras, Subies i Nadia.

Tanmateix, les de Roger Lamesa van traure l’impuls, especialment la punta d’atac formada per Uri i Natàlia. Aprofitant el vent a favor del primer temps, la reusenca va intentar l’empat de gol olímpic en dos córners seguits, l’últim dels quals va tocar el pal. Però la Pichichi de l’AEM estava convençuda que li sortiria i, al tercer intent, va arribar el gol. Malgrat que la col·legiada l’hi va donar a Vernet, va ser Patri la que va acabar impulsant a la xarxa el córner després de dos rebots a l’àrea petita (1-1).

Abans del descans, Natàlia va tornar a ser protagonista al ser objecte d’un penal que la col·legiada va passar per alt.

Després del descans, l’Oviedo va millorar la imatge i l’AEM va acumular algunes imprecisions, però va anar guanyant fluïdesa a la recta final. Aquí va tenir dos oportunitats clares per poder emportar-se el triomf. Al minut 71, Natàlia va estavellar la pilota al pal per segona vegada i, poc després, Uri s’emportaria un cop a l’intentar dirigir la pilota a porteria davant de la sortida de Fukumura. Diu la màxima que qui perdona ho acaba pagant. I la penitència va estar a prop, perquè als últims minuts l’Oviedo va rondar l’àrea i va sembrar els dubtes amb diverses aproximacions que van fer témer les lleidatanes la possibilitat de provar la seua pròpia medicina.

L’AEM patia. El temps agonitzava i molts ho agraïen. L’èpica dels tres últims partits semblava impossible que aparegués de nou. Ningú hi creia. I precisament per això, va ser encara millor. Amb l’afegit esgotat, Iris, d’un xut potent, penjava a l’àrea una falta des del cercle central i, de cap i d’esquena a la porteria, Hisui enviava la pilota a la xarxa.

Minuts després de l’esclat que va suposar el xiulet final, Lamesa atribuïa la gesta a “la màgia del Recasens”. I és que precisament en això sembla que ha convertit l’AEM l’èpica amb la qual, fins ara, ha avançat amb pas humil però altiu i ferm en la categoria. En màgia. I amb màgia no hi ha res impossible.

L’AEM és quart a tres punts de l’Osasuna, que marca l’ascens Amb el triomf davant de l’Oviedo, l’AEM va assolir els 26 punts i deixa el descens massa lluny com per seguir mirant avall: a 19. No obstant, per la part de dalt, se situa a tan sols tres punts de l’Osasuna, equip que ara mateix ocuparia l’única plaça d’ascens a la Lliga Iberdrola, ja que els filials de l’Athletic i del Barcelona no podrien ascendir.