Victòria terapèutica del Lleida Llista

L’entrenador del Lleida Llista, Albert Folguera, va celebrar un triomf vital per a l’equip. “Estem molt contents per la victòria i pels tres punts. Ara tindrem uns dies de descans i gairebé serà com tornar a començar de zero.” El tècnic va admetre que la plantilla necessita vacances, “però més a nivell mental que físic. L’equip havia involucionat, havia anat de més a menys, però en canvi avui –per ahir– ha fet un pas endavant i hi ha jugadors que també l’han fet”.

Va afegir que ja esperava que seria un encontre per patir fins al final. “No podia ser de cap altra manera, venim d’on venim i estem com estem. L’altre dia vam tenir l’oportunitat a Calafell de classificar-nos per a la Copa i vam perdre 4-2. L’equip va quedar tocat, va ser dimarts i calia aixecar-se i preparar un partit clau com era el d’avui. Comencem bé la segona volta, però ja sabia que patiríem fins al final”, va insistir.

Pel que fa a la marxa de Maurio Giuliani, que ha rescindit el contracte i ahir va jugar el seu últim partit amb el Llista, va manifestar que “ha estat una decisió seua. Li ha costat adaptar-se, es pensava que això era una altra cosa, no li han sortit les coses com volia i per tant és absurd mantenir-lo perquè en aquests casos se n’acaba arrossegant d’altres. Com a persona el seu comportament ha estat exemplar”, va afegir. “Estem oberts a tot, però en principi no fitxarem.”

El Lleida Llista afrontava l’encontre d’ahir davant del Voltregà conscient de dos certeses: que necessitava guanyar i que si ho feia seria patint fins al final. I així va ser. L’equip d’Albert Folguera va vèncer el Voltregà 4-2 i ho va fer patint fins a l’última jugada, ja que no va sentenciar la victòria fins que faltaven 44 segons per al final del matx.

Va ser un triomf terapèutic que li permet remeiar el greu problema de resultats que ha afectat la seua salut esportiva. El Lleida Llista obria la segona volta davant d’un rival directe en la lluita per la permanència –perquè aquest és ara mateix l’objectiu real, evitar el play-out del descens–. Arribava a la cita després d’haver guanyat només un partit dels últims sis que havia disputat. Havent encaixat el cap de setmana anterior un 5-1 a Barcelos, en el matx d’anada dels vuitens de final de la WS Europe Cup, cosa que compromet la seua continuïtat en un torneig en el qual defensa el títol de campió i que ha guanyat dos anys seguits. I havent perdut dimarts passat a Calafell l’oportunitat de classificar-se per a la Copa.

I l’esperava el Voltregà, un rival sempre complicat, del qual el separava només un punt a la taula i que, al contrari que els lleidatans, estava en bona ratxa. Per això la victòria és terapèutica. Li permet anar-se’n de vacances havent tornat al camí del triomf i amb l’average guanyat davant d’un rival directe, ja que al partit de la primera volta el Llista va empatar a la pista barcelonina.

Però a més de la important victòria i els tres punts d’or que suma, el Llista ho va fer mostrant una notable millora. Va jugar molt seriós en defensa, no va cometre tants errors com en altres ocasions i en atac va ser incisiu. Sens dubte, va merèixer la victòria en l’últim partit de l’any que era també el del comiat de l’argentí Mauro Giuliani, que no ha aportat el que s’esperava d’ell i ha acordat amb el club la rescissió del contracte. Ahir ho va tornar a intentar, però el seu joc va tornar a ser un vull i no puc, voluntariós, però poc efectiu. Se’n va amb tres gols en dotze partits.

En canvi, Marc Palazón va brillar i, com l’equip, va fer un pas endavant, com Gefflot, molt solvent en tot el partit. Els altres dos nous, Oriol Vives i Àlex Josep, ja són habituals al cinc inicial.

El partit va seguir el guió del que sol ser un Llista-Voltregà: un duel intens, amb molt ritme i amb la bola d’un costat a l’altre de la pista. Els lleidatans van evitar caure en el joc d’un rival a qui li agrada també interrompre el ritme i buscar ràpides contres.

Palazón, molt actiu en tot el partit, va donar un primer avís amb un llançament al pal al minut 12. I al 16, va aprofitar una bona passada de Giuliani per marcar l’1-0 en una contra. La diana va elevar la moral dels lleidatans i el mateix Marc Palazón va firmar el 2-0 dos minuts més tard (18’). Però tanta felicitat no és habitual a l’Onze de Setembre i, al mateix minut 18, els àrbitres van assenyalar un penal contra el Llista. Lluís Tomàs va aturar el llançament de Pol Gallifa, però el mateix jugador va aconseguir el rebuig de la bola i va marcar el 2-1. El gol no va afectar el Llista, que, al minut 21, va marcar el 3-1 al transformar el sempre fiable Andreu Tomàs un penal comès sobre Palazón.

La segona part va començar amb un pal d’Oriol Vives i el Llista va controlar el partit fins que, al minut 37, Molas va anotar el 3-2. Els últims deu minuts van ser trepidants, amb els dos equips atacant amb precaucions. A falta d’1.27, Manel Barceló, tècnic del Voltregà, va retirar el porter per atacar amb cinc jugadors de pista.

No li va sortir bé, ja que Àlex Joseph va recuperar la bola i va sentenciar a porta buida (4-2) a falta de 44 segons.