L'atleta més resistent

Disset carreres, més de 1.100 km, com creuar la península Ibèrica de Lleida a Cadis, i gairebé 70.000 metres acumulats de desnivell positiu, com pujar més de vuit vegades l’Everest, són els reptes –sense comptar hores i hores d’entrenaments– a què va haver d’enfrontar-se l’any passat la lleidatana Núria Codina, que fa dos edicions consecutives (2018 i 2019) que es proclama campiona de la Copa Catalana de carreres d’ultraresistència. “La segona vegada no tocava. Havia corregut tantes proves i fet tantes coses que no era el meu objectiu. Ja em podria retirar”, fa broma. No és pel seu palmarès, perquè ella és tan sols un exemple de tot aquest grup d’atletes pràcticament anònims que es van aficionar a córrer coincidint amb la febre del rúning. Ara, la seua especialitat són les ultra trail, curses de més de cent quilòmetres a través de la muntanya en les quals pot estar vint hores corrent, cosa que hi ha persones que no fan en tota la seua vida. “Que per què corro? Perquè m’agrada superar-me i sempre he volgut buscar nous reptes”, afirma sense dubtar-ho. “Sé que pot semblar una cosa de bojos però en cinc mesos vaig córrer 700 km repartits en tres carreres de 185 km (Camí de Cavalls a Menorca), 170 km (Ronda dels Cims a Andorra) i 340 km (Tor des Géants als Alps). Quan tenia 12 anys, ja feia atletisme i amb el temps vaig fer el salt de les curses d’asfalt a les de muntanya perquè cada vegada m’agradaven els recorreguts més llargs”, remarca aquesta llicenciada en Inefc, professora d’educació física a l’INS Josep Lladonosa, que corre amb el Pedala.cat i amb l’associació Trotallunàtics. Assegura que en una prova de llarga distància “un 80% és mèrit del cap i el 20% de la preparació física”. En el prestigiós Tor des Géants va aconseguir completar els 340 km i 24.000 metres de desnivell positiu en poc més de 134 hores.

“Les carreres ultra trails no són un hobby, són un esport” Núria Codina no té entrenador ni patrocinador i admet que a nivell nutricional “sóc molt anàrquica”. Però adverteix que “cal preparar-se molt bé per a aquestes carreres tan llargues i exigents”. Per això, assegura que “el boom de Kilian Jornet no ha estat positiu en el sentit que ha donat ales a la gent perquè creu que és fàcil i que també pot fer-ho. Les carreres ultra trails no són un hobby, són un esport que mereix reconeixement”.