CRÒNICA | En ratxa positiva

Dos gols d’Eder Díez, en el seu segon doblet com a jugador del Lleida, van donar a l’Esportiu la segona victòria consecutiva el 2020 i al Camp d’Esports (2-1). El triomf permet als de Molo remuntar posicions a la taula, encara que la jornada no es completarà fins dimecres, i recuperar bones sensacions després d’un matx disputat amb molt de fred i amb boira i escassa assistència d’espectadors –es podria preguntar per què es va programar aquest partit encavalcant-se amb la final de la Supercopa i amb sort, ja que no la va disputar el FC Barcelona, cosa que hauria reduït encara més la presència de públic. El Lleida va guanyar amb justícia davant d’un rival que va inquietar poc Pau Torres, encara que se li van fer eterns els últims minuts, sobretot els cinc que va decretar de prolongació el col·legiat, molt protestat pel públic, després que el filial xe retallés distàncies amb un golàs de Guerrero.

El primer temps el Lleida, encara que va portar el control del partit, va tenir massa imprecisions en la passada per crear perill, malgrat que Molo va arriscar, cada vegada que tenia la pilota en el seu poder, jugant amb una línia de tres centrals –César, Trilles i Adri León– i avançant a les bandes José Ruiz i Joan Oriol. Aquests tampoc van aprofitar els passadissos que els oferien els joves jugadors valencians que, com va succeir en la primera volta, es van mostrar molt tendres en defensa. De fet, el primer gol d’Eder Díez va arribar en la primera rematada seriosa entre els tres pals dels lleidatans. Una centrada des de la banda dreta davant la qual el davanter es va anticipar als centrals visitants per batre Rivero. Eder, que va xocar amb un defensor, va acabar commocionat i atès a la banda per les assistències. El gol va ser el més destacat del primer temps, ja que el Lleida únicament va trepitjar àrea en una excel·lent paret al primer toc entre Eder i Abel Molinero (15’) que va desbaratar el porter rival llançant-se als peus del davanter, i en una innocent rematada de Liberto (25’) que no va crear més problemes.

El València, ni això, únicament va tenir una rematada fluixa de Pascu (6’) i una altra de desviada de Carlos González, el més actiu dels puntes valencianistes, en el primer minut dels dos d’afegit que va decretar el col·legiat aragonès De Ena Wolf. Els primers vint minuts de la represa van ser els millors del Lleida, aprofitant-se que va funcionar a la perfecció la dupla, fins llavors apagada, Joan Oriol-Liberto. Una excel·lent jugada de l’extrem va posar la pilota al cap d’Eder, que va servir el gol en safata a Abel Molinero (48’) desmarcat en el punt de penal, però aquest, de manera incomprensible, va enviar la rematada als núvols. El 2-0 va arribar per la banda esquerra amb una centrada de Fernando Cano que va aprofitar, amb picardia, Eder (62’) per enviar la pilota lluny de l’abast de Rivero.

El partit semblava completament sentenciat perquè el València no reaccionava, tret d’una rematada de Carlos González (65’) que se’n va anar per sobre del travesser. El Lleida, que ja havia tornat a la defensa de quatre, es va agafar uns minuts de descans –tan sols José Ruiz, a quinze minuts per al final, ho va intentar també de manera desviada– i va acabar encaixant el gol visitant. Una pèrdua de pilota dels locals en atac, que no van cobrir bé, va permetre una ràpida contra del València Mestalla que va culminar Guerrero (2-1, 76’) amb un cacau des de fora de l’àrea que va entrar per tot l’escaire. Al Lleida li van entrar totes les pors i ho va basar tot en una defensa a ultrança amb pilotes llargues a Liberto buscant faltes i centrades laterals. Els cinc minuts d’afegit se li van fer eterns al Lleida, encara que al final va poder respirar tranquil. Dos de dos el 2020.