FUTBOL SEGONA DIVISIÓ B
El Lleida es fa fort al Camp d'Esports
Només ha rebut 5 gols, com en la temporada 2015-16, la de l’últim ‘play-off’
“Al Camp d’Esports estem fent uns números brutals.” Això deia Pau Torres després de la victòria del Lleida Esportiu diumenge amb el València Mestalla (2-1). El porter de Capellades, que en aquest partit va superar Pau Bosch com a jugador de la història del club amb més partits de Lliga (163), assegurava, també, que “amb la nostra gent som més forts”. Certament, els números dels blaus aquesta temporada a casa són dels millors de la seua història. Sense anar més lluny, l’equip ja ha deixat les mateixes vegades la porteria a zero aquesta temporada que en tota la passada. Dels deu partits jugats, en sis no han rebut cap gol (amb el Nàstic, Prat, Atlètic Llevant, Oriola, Ebro i Castelló). De fet, només el 31 per cent dels gols encaixats per l’equip han estat a casa, on Pau Torres només ha vist traspassada la seua porteria cinc vegades. Es tracta, doncs, de la xifra de gols encaixats a casa més baixa de la història del club, empatada, això sí, amb la de la temporada 2015-16, l’última que l’equip va jugar el play-off d’ascens a Segona A –va caure als penals de la final contra el Sevilla Atlètic– i l’última, també, de Molo com a jugador del Lleida. La temporada passada, a aquestes alçades ja havia encaixat onze gols –també és cert que n’havia marcat vint a favor seu– i, les dos anteriors, vuit i deu respectivament. A nivell de partits, el Lleida ha sumat al seu estadi sis victòries, tres empats i només una derrota, per 0-2 al primer partit a casa, amb la Nucia, pròxim rival del Lleida diumenge (17.00) a l’estadi Camilo Cano. És la xifra més baixa de derrotes a hores d’ara també des de la ja esmentada temporada 2015-16, encara que el Lleida d’ara acumula 2 punts més per haver aconseguit un triomf més que aleshores. Ara, els de Molo sumen 21 punts com a local (un 63% del total dels 33 punts) i és una xifra que només superen els de les temporades 2014-15 i 2018-19, la campanya passada, en què la davallada va venir, precisament, després de l’aturada nadalenca.