Jaume Betriu: «Espero repetir»

Ha completat el primer Dakar en la catorzena posició. S’ho esperava?

L’objectiu era acabar i aprendre’n, i crec que ha sortit molt bé. He après molt i a poc a poc vaig anar millorant la meua posició fins a col·locar-me en el Top-15, cosa que no m’esperava en absolut. És una carrera molt llarga i mai saps el que pot passar. Només havia participat en una carrera al desert aquest any i no hi havia ni la meitat dels pilots que han participat en aquest Dakar. A més, havia de canviar el xip, de l’enduro al raid, que és molt diferent, però sabia que a poc a poc aniria avançant posicions. Els primers dies hi va haver molta pols i no es podia arriscar, córrer amb pols és molt perillós, i crec que l’estratègia de prendre’ns-ho amb calma al principi, ser molt regular i saber quan córrer i quan ser prudent m’ha fet acabar en aquesta gran posició.

Al marge de la posició, què ha estat el millor d’aquest Dakar?

En la primera setmana de competició vaig gaudir i vaig aprendre moltíssim. Tenia gent allà, com la Laia [Sanz], que em van donar consells molt bons i els vaig saber aplicar perfectament.

I el pitjor?

És un esport molt perillós i l’accident del Paulo [Gonçalves] és el pitjor que ens emportem d’aquest Dakar. Tant de bo canviïn molt les coses en les pròximes edicions perquè la segona setmana no ens va agradar a cap de nosaltres, tots teníem molta por i és la part difícil d’aquest esport.

Com va viure l’etapa en què va morir Paulo Gonçalves?

Tots vam passar pel punt de l’accident i ja vam pensar el pitjor, perquè el Paulo sortia amb uns 20 minuts d’avantatge. Al passar per allà, la situació i la cara del Toby [Price, que va ser el primer a auxiliar-lo] ja vam veure que pintava malament. L’estaven reanimant en aquell moment. La resta de l’etapa va ser molt difícil de suportar.

Què se li passa pel cap en aquell moment?

Et passen moltes coses pel cap, però l’únic en què penses realment és a acabar l’etapa com sigui. De vegades no et recordes ni del que penses perquè no n’ets conscient realment. Se’t passa pel cap què fas allà, però retirar-me no, però no tens ganes de córrer amb moto. Al final som professionals i hem de tirar endavant sigui com sigui. Sabem que al cap d’un o dos dies haurem de tornar a pujar a la moto. Com ho fas no ho saps, però intentes superar-ho com pots. Sabem el risc que comporta i cadascú gestiona aquest risc com pot.

Ha passat per algun moment crític durant la prova?

De problemes mecànics no n’he tingut, però sí que és veritat que en algun moment passes por. De vegades t’emportes algun ensurt. Hi va haver una etapa en la qual vam estar a punt de quedar-nos sense gasolina a vint quilòmetres d’arribar al punt de proveïment i en aquell moment ho passes malament, perquè no saps si arribaràs o no, i si no ho fas perdràs molt temps. En aquells moments no és gaire divertit, ho passes realment malament.

Tenint en compte el que ja sabia del Dakar i el que li havien explicat, l’ha sorprès alguna cosa d’aquest primer Dakar a l’Aràbia Saudita?

Els altres anys a Sud-amèrica hi havia un gran ambient, amb molta afició, però aquest any ha estat molt fred ja des d’un principi. La primera setmana va ser un Dakar bonic, molt variat, amb pistes, dunes, i la segona part ja va ser més física, més tècnica i ràpida.

Va haver d’auxiliar algú durant la carrera?

Em vaig parar un parell de vegades a ajudar uns companys que tenien una avaria. Sempre et trobes algú que ha tingut una caiguda o una avaria, llavors pares i preguntes si necessita ajuda, i si no, segueixes el camí. La solidaritat és una de les parts importants d’aquesta carrera.

Comptar amb l’experiència de Laia Sanz ha estat important.

Està clar que ha sigut una peça clau i importantíssima, perquè et brinda la seua experiència. Ha completat el seu desè Dakar i tots els consells que em va donar m’han anat fantàsticament. Ha estat d’una gran ajuda.

El fet que sigui la seua parella també afegeix un grau d’intranquil·litat.

És una dificultat afegida córrer els dos junts. Quan un arribava al final d’una etapa sempre esperava que l’altre arribés bé, i en aquells moments, fins que no arriba, els nervis estaven a flor de pell.

Repetirà l’any que ve?

Espero que sí. M’agradaria repetir perquè ha estat una experiència positiva.