Messi sentencia

Un gol de Leo Messi, després d’una excel·lent assistència d’Arturo Vidal, va permetre a Quique Setién estrenar-se com a entrenador del Barça amb victòria, en un partit en el qual el futbol dels blaugranes va mostrar alguns brots verds, encara que va faltar continuïtat en el joc.

Messi va decidir en el 76. Sis minuts abans el Granada s’havia quedat amb deu per l’expulsió de Germán i també en aquell minut, Riqui Puig (20 anys), la nova perla del planter, va saltar al terreny de joc. Va recuperar el Barça sensacions per seguir líder, però se li nota falta de treball per jugar al que vol el nou entrenador, que té una idea de futbol més atractiva que la que feia anar últimament el destituït Ernesto Valverde.

El del planter, que va entrar per Rakitic, va robar la pilota que va donar peu al gol, obra de Leo Messi

Bona sortida de pilota, recuperació de les triangulacions i col·locació adequada dels peons sobre el tauler. Quique Setién va demostrar coneixement del llibret, com aficionat als escacs, domini de les obertures i el seu equip ho va agrair.

No va sorprendre en l’alineació, tan sols per l’entrada d’Umtiti per Lenglet, titularíssim amb Valverde, però sí en com va disposar els seus futbolistes. El dibuix, un 3-5-2 en la construcció, permetia a Alba tenir una autopista per l’esquerra i que Ansu Fati obrís el camp per la dreta. Tres mitjans i dos puntes, continus suports, el futbol fluïa, va fluir durant la primera mitja hora.

El Barça creava i el Granada, sorprès, perdia molt ràpid la pilota i ni trepitjava l’àrea de Ter Stegen, que ahir tornava a jugar després de la lesió. La velocitat d’Ansu Fati i la mobilitat de Leo Messi i Griezmann en atac van donar contínues opcions als blaugranes, que van arribar amb accions des de les bandes. Ansu va tenir tres ocasions (7, 11 i 18), Messi va estar a punt de marcar en un llançament de falta (14’) i just a punt del descans va disposar d’una gran oportunitat, encara que la pilota va tocar al lateral de la xarxa.

La nota positiva del Barça va ser la pressió, la defensa més avançada, però se li nota la falta d’automatismes amb el nou concepte tàctic. La possessió en el primer temps (gairebé el 80%) va ser escandalosa i no va patir darrere, com ocorria últimament, i va estar molt sòlid. De fet, el Granada a la primera part va rematar una vegada i no va anar a porta.

Va llegir bé el partit Diego Martínez, el tècnic del Granada, i al segon temps el seu equip va saber contrarestar els automatismes del Barça, que ja no hi creia tant com en el primer temps. Continuava jugant en camp contrari, però no amb tanta convicció. Tenia menys arribades, el Granada cada vegada estava més ben disposat, però a poc a poc el matx es va anar accelerant.

Messi va vorejar el gol en un llançament de falta en el 64 i el Granada, en el 66 i en la seua primera ocasió clara, hauria pogut marcar, però Yan Eteki va estavellar la pilota al pal esquerre. Tot es va precipitar a vint minuts del final. Germán va ser expulsat per una doble groga, va entrar Riqui Puig, la jove perla de la Masia, i Quique Setién va aconseguir el que pretenia: que alguna cosa es mogués. I així va ocórrer. Una recuperació de Riqui va permetre una passada de Sergio Busquets i una assistència de luxe d’Arturo Vidal de taló sobre Messi, que va creuar la pilota fora de l’abast de Rui Silva. Era l’1-0, el premi a la persistència, que li permetia sumar la primera victòria en l’era Setién per seguir líder.