Urpada per seguir somiant

L’il·lusionant viatge de l’AEM va fer ahir una parada a Saragossa i va sortir disparat a velocitat de bòlid cap a la següent. En contra de tot pronòstic per l’entitat del contrari, la dificultat del camp i les xifres lleidatanes a domicili, les de Roger Lamesa van firmar una brillant victòria davant d’un rival directe, llaurada minut a minut i planificada al mil·límetre amb dos gols de pura pissarra.

Feia tres mesos que les blaves no guanyaven lluny del Recasens i just és la seua segona victòria fora. Per això tenia millor gust. Primer va colpejar Iris i, a poc del descans, Hisui va reaparèixer per ampliar un avantatge que l’AEM va mantenir fins al final i que només Maddy, pitxitxi de la Lliga, va poder maquillar ja avançat el temps afegit.

Les lleidatanes van contenir l’intens assetjament inicial aragonès i, a poc a poc, van anar guanyant terreny per inaugurar el marcador al quart d’hora de joc. Feia tres jornades que no s’avançaven i fora de casa ho havien fet per última vegada en la jornada 5 davant de l’Sporting, precisament en el seu únic triomf, fins ahir, a domicili. Amb precisió quirúrgica, Barreira penjava a l’àrea una falta llunyana que, després d’una assistència de Pixu de cap, Iris rematava de cap a la xarxa (0-1).

Les blaves, acostumades a remar contra corrent, van gestionar bé la renda i, després d’un parell de xuts d’Ali i Maddy, la van ampliar. De nou Barreira, en una altra jugada d’estratègia magistral, enviava un córner des de l’esquerra perquè Hisui, com ja va fer davant de l’Oviedo, rematés d’esquena a la xarxa (0-2). Dos cops que s’imposaven al domini zonal i de possessió local.

Després del descans, les aragoneses, sense gaire a perdre, van provar de sorprendre l’AEM arribant amb perill i enviant Sanau una pilota al travesser. El seu ímpetu va anar decaient passats els primers deu minuts, encara que van continuar tenint ocasions malgrat el ferri entramat defensiu lleidatà.

Però allà va aparèixer Noèlia per fer una classe magistral sota els pals. Més enllà de les intervencions durant tot el xoc, va ser determinant repel·lint un xut d’Ali que es dirigia a l’escaire. Era el minut 75 i podria haver canviat el signe del matx. Va ser una recta final en la qual l’AEM va acabar gaudint del domini de l’esfèric i preservant l’avantatge, ja que el gol local, en el temps afegit, no va deixar temps per a un canvi de guió que va estar lluny de produir-se.

L’AEM s’havia conjurat per revertir en la segona volta la seua única llacuna de la primera: els resultats fora de casa. Era un propòsit per al 2020 que no podria haver començat millor i que, més que tres punts, suposen una promesa: que les lleidatanes continuaran lluitant per aspirar a tot.

Explicava Roger Lamesa en la prèvia que, per treure alguna cosa positiva ahir, l’equip havia d’incomodar les transicions del Saragossa i fer alguna esgarrapada al contraatac. Al peu de la lletra ho va complir l’AEM, però en comptes d’una esgarrapada va clavar una autèntica urpada. Que el reenganxa a dalt i l’empeny a continuar somiant amb l’ascens.