Els àrbitres maduren abans

Un estudi liderat pel psicòleg i investigador de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida Francesc Abella, i pel psicòleg i àrbitre internacional de futbol Xavier Estrada, demostra que els àrbitres de futbol catalans de 14 a 45 anys són psicològicament més madurs que persones de la mateixa edat, fet que es coneix com a maduresa psicològica.

La investigació, finançada per la Diputació de Lleida amb 3.100 euros, mostra que el col·lectiu arbitral està per sobre de la població general en els tres trets que determinen la maduresa psicològica: l’autonomia, la identitat i l’orientació al treball. A més, la investigació proporciona informació sobre els trets psicològics dels àrbitres que compten amb un millor control dels impulsos, més autonomia o més resistència a la pressió.

“Aquesta informació ens permet tenir uns coneixements clars, objectius i d’interès per crear eines d’assessorament i suport al col·lectiu arbitral i ajudar-los a millorar les seues habilitats i aptituds”, va explicar Abella, que forma part del grup d’investigació Fonaments biològics dels trastorns mentals de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

Fins ara, un dels criteris per valorar la maduresa psicològica era l’edat biològica, però segons assenyala Estrada es tracta d’una definició incompleta “ja que no totes les persones maduren a la mateixa edat psicològica i els àrbitres prenen decisions sota pressió i rebent insults des dels 14 anys”.

Amb l’objectiu de conèixer el nivell de maduresa psicològica dels àrbitres, identificar els diferents nivells i entendre la relació entre edat i maduresa, els investigadors es van basar en el test Psychological Maturity Assessment Scale per realitzar un qüestionari a 248 àrbitres de la Federació Catalana de Futbol, de 14 a 45 anys. Del total de la mostra, el 91,53% van ser homes i el 8,46% dones.

Tots van respondre un qüestionari anònim durant la primera quinzena de maig del 2019. El test va incloure preguntes sobre consum de tabac, alcohol, drogues i mitjans audiovisuals, així com de personalitat, de presa de decisions o de salut, entre altres. “De la mateixa manera que es dedica temps d’entrenament perquè els esportistes perfeccionin i eliminin hàbits físics, tècnics i tàctics, també és important assignar un temps a les habilitats psicològiques”, va exposar Estrada.

També va apuntar la possibilitat de preparar plans per treballar habilitats psicològiques en els col·legiats i en un context educatiu.